El nostre blog

Aprenem a comunicar-nos!

Aprenem a comunicar-nos!

El desenvolupament del llenguatge està profundament lligat a factors ambientals: família, escola i experiències personals que aporten poder a la comunicació. És cert que l’escola influeix en el nen/a; però el paper de la família és la clau per un bon desenvolupament del llenguatge.

Per afavorir i estimular el llenguatge en els nostres fills és important:

  1. Desenvolupar les seves capacitats comunicatives parlant i escoltant atentament, sense interrompre i responent a les seves preguntes.
  1. Ensenyar-li a respectar els torns de conversa.
  1. Parlar a poc a poc i de manera clara.
  1. Deixar que s’expressi lliurement, no respondre per ell.
  1. Fer que parli quan realitza una demanda, no sobreentendre el gest.
  1. Donar el model correcte, fent correccions implícites sense ser exigents. 
  1. Afavorir la seva autonomia.
  1. Aprofitar qualsevol circumstància i ocasió per ensenyar paraules noves.
  1. Realitzar activitats conjuntes.
  1. Fer activitats d’escolta: llegir contes, imitar sons, cantar cançons, endevinalles… Jugar a jocs com: veig-veig, anomenar i descriure imatges, jocs imaginatius i simbòlics creant històries, etc.
+ info

10 hàbits per a una higiene bucal perfecta

10 hàbits per a una higiene bucal perfecta

Tenir una bona salut oral és important, no només per evitar el risc de problemes orals, sinó també perquè una bona salut oral és reflecteix en una bona salut general.

El manteniment d’aquesta salut oral no implica únicament raspallar-se les dents, hi ha una sèrie d’hàbits que cal considerar:

  1. Comprendre les teves pròpies necessitats de salut oral. És important parlar amb el professional sobre les condicions mèdiques i de salut oral particulars de cada un, així com de la ingesta de medicaments, ja que aquestes particularitats poden afectar la salut oral i requerir un canvi en la cura de la boca i els dents.
  2. Desenvolupar i mantenir una rutina diària d’higiene oral. És important que aquesta rutina sigui fàcil de seguir diàriament.
  3. Utilitza fluor. El fluor enforteix el desenvolupament de les dents en els nens i prevé la càries dental tant en nens com en adults. Les pastes dentals i les col·lutoris bucals contenen fluor, tot i així és important saber si per les nostres condicions particulars, calen suplements de fluor o productes amb una major concentració de la mateixa.
  4. Utilitzar el fil dental o els raspalls interproximals. Raspallar-se les dents i usar el fil després de cada àpat ajuda a eliminar la placa bacteriana, si aquesta no s’elimina, combinada amb els sucres dels aliments, forma àcids que condueixen a l’aparició de càries dental i problemes periodontals.
  5. Dur a terme una dieta equilibrada. Una dieta saludable és essencial per tenir unes dents i unes genives saludables. Una dieta rica en cereals, fruites i verdures i productes lactis proporcionarà tots els nutrients necessaris.
  6. Evitar els aliments ensucrats. Quan els bacteris de la boca descomponen els sucres simples, produeixen àcids que poden erosionar l’esmalt dental, obrint la porta a l’aparició de càries.
  7. Si fumes tabac, deixa-ho. Fumar augmenta el risc de la malaltia de les genives, provoca mal alè, decoloració de les dents i altres problemes tant de salut oral com de salut general.
  8. Protegir les dents quan es realitza esport. Les activitats esportives mantenen el cos sa, però poden representar una amenaça per a les dents. Si es practica algun esport arriscat, es pot demanar al dentista un protector bucal personalitzat. Aquesta és una opció cada vegada més estesa per protegir les dents de possibles traumatismes.
  9. Examina la teva boca regularment. Estar familiaritzat amb l’aparença de la teva pròpia boca i de les teves dents és important per detectar qualsevol canvi en una etapa primerenca i fer que el teu dentista examini aquests canvis per valorar la possible necessitat de tractament.
  10. Visita al teu dentista regularment. La recomanació general és visitar el dentista un cop a l’any per revisions i neteges, encara que depenent de les condicions particulars de cada un pot ésser que aquestes visites hagin de realitzar-se cada menys temps.
+ info

Com aprenem a dir els sons?

Com aprenem a dir els sons?

L’adquisició de la fonètica i de la fonologia és un procés llarg. Comença abans de l’any amb les primeres vocalitzacions i les primeres paraules; al voltant de l’any i mig o dos anys, creix i es modifica, i cap als 3 i 4 anys, és quan està en el seu màxim desenvolupament. De tota manera, hi ha sons que, per les seves característiques articulatòries, són de més difícil adquisició i pot ser que no apareguin fins que les condicions siguin òptimes, en alguns casos fins als 6 o 7 anys.

A continuació es mostra una taula amb l’adquisició dels sons de la fonètica catalana:

Obrir PDF

+ info

Què és la sedació dental conscient?

Què és la sedació dental conscient?

En moltes ocasions no acudim al dentista per por, fòbia o angoixa, i hem anat ajornant les visites i per tant els tractaments dentals. El problema fonamental, és que com més temps deixem passar, més problemes ens trobem a la boca.

La sedació dental conscient consisteix en una combinació de fàrmacs que ajuden a relaxar i a bloquejar el dolor. És una tècnica mitjançant la qual situem al pacient en un estat de relaxació profunda similar al que experimenta quan està dormint.

Aquesta tècnica no només és una bona solució als pacients que tenen dificultat per assistir al dentista, si no que és molt útil en tractament llarga i complexos per donar un màxim confort al pacient.

Evidentment abans d’una sedació conscient és important informar el doctor de qualsevol medicament que s’estigui prenent (amb o sense recepta), qualsevol patologia que es pugui patir o si s’està embarassada.

Quins són els tractaments més demandats amb sedació dental?

  • TTFA    
  • Implants Dentals
  • Cirurgia Periodontal
  • Tractaments d’operatòria conservadora o estètics de mitjana a llarga durada.
  • Tractaments combinats de rehabilitació bucal que impliquen la participació de dentistes de diverses especialitats.

Procediment del tractament

  1. Administració del sedant: El pacient s’estira a la butaca dental i l’anestesista administra el sedant.
  2. Relaxació: Quan el sedant fa efecte, el pacient s’endinsa en un estat profund de relaxació que es manté durant tot el tractament i que li proporcionarà una sensació de benestar.
  3. Fi del tractament: Un cop acabat el tractament, el pacient es desperta amb la sensació que només ha estat 10 minuts estirat a la butaca dental. Passats uns minuts.
+ info

Cuida la teva salut bucodental durant l’embaràs

Cuida la teva salut bucodental durant l’embaràs

L’embaràs és una de les etapes més importants en la vida de la dona, una època de moltes transformacions al cos de les futures mares. Els canvis hormonals i vasculars, acompanyats de la variació dels hàbits alimentaris, són capaços de provocar efectes no desitjats en les dents i, sobretot, en les genives (càries, gingivitis, “tumor de l’embaràs”, erosió de l’esmalt o mobilitat dentària).

Són moltes les embarassades que pateixen vòmits durant el primer trimestre. Si a això li sumem les variacions en els hàbits alimentaris i la sequedat bucal que provoca la nova situació hormonal, obtenim una condicions idònies perquè augmenti la possibilitat de patir càries i erosions a les dents.

Un altre dels efectes és l’augment de la incidència de la inflamació en les genives. Per això, les dones en gestació han d’extremar les mesures de neteja i higiene bucals; en cas contrari, poden patir una gingivitis (inflamació de les genives) o veure agreujada la seva malaltia periodontal (pèrdua de l’os que subjecta les dents) si ja la patien prèviament. Les genives estaran vermelles, amb certa inflor, i amb tendència a sagnar.

  • Durant el primer trimestre es solen realitzar només tractaments d’urgència, ja que és en aquest període quan es van a formar les estructures principals del fetus, com ara el sistema nerviós central amb el cervell, el cor i el sistema vascular, etc.
  • El segon trimestre sol ser el moment ideal per a realitzar qualsevol tractament dental, ja que no hi ha cap problema en utilitzar anestèsia local per assegurar l’analgèsia durant el tractament. L’odontòleg farà servir fàrmacs anestèsics que no afectin al bebè.
  • En l’últim trimestre del l’embaràs pot resultar molest el romandre asseguda a la butaca dental durant un període prolongat de temps i és per això que es procura evitar la realització de tractaments llargs, encara que no hi ha inconvenient en practicar tractaments dentals.

Noves evidències i nova investigació han mostrat una relació entre nadons prematurs, de baix pes al néixer i patir gingivitis durant l’embaràs. Això es degut a que l’excés de bactèries, la qual cosa causa la gingivitis, pot entrar en el corrent sanguini a través de les genives i viatjar a l’úter, desencadenant la producció de unes substàncies anomenades “prostaglandines”, dels quals se sospita que indueixen el part prematur. 

Per tot això, és molt convenient que les embarassades vagin a una revisió a la consulta dental abans, durant i després de l’embaràs.El Consell General de Col·legis de Dentistes d’Espanya, en col·laboració amb Lacer, han realitzat una Guia sobre Salut Oral i Embaràs en la qual s’inclouen una sèrie de recomanacions i cures especials per assegurar l’adequada salut de les dones durant els mesos d’embaràs i després de el part, així com la salut del nounat.

+ info

El meu fill té deglució disfuncional o atípica?

El meu fill té deglució disfuncional o atípica?

La deglució atípica és un dels hàbits orals més freqüents en els nens i persistent en alguns adults. Rares vegades es presenta sola, té una forta associació amb la succió digital prolongada i la respiració bucal, això provoca una alteració de les estructures orofacials (dents, mandíbula, paladar, genives, llavis i llengua), que impedeixen una correcta deglució. En canvi quan parlem de deglució disfuncional ens referim a un patró anormal a l’hora d’empassar saliva, líquids o aliments on es veu alterada la funció de masticació, deglució, etc.

COM DETECTAR LA DEGLUCIÓ DISFUNCIONAL?

  • La llengua descansa entre les dents o contra les dents.
  • Respirar per la boca en comptes de pel nas de manera habitual.
  • Maxil·lar superior o inferior cap endavant.
  • Maxil·lar superior o inferior retrògrada.
  • A l’hora d’empassar es necessita elevar el cap, contreure els llavis excessivament, fer ganyotes o sorolls.

QUINS TRACTAMENTS HI HA PER CORREGIR-LA?

Primer de tot cal fer un diagnòstic complet que ha d’incloure la identificació de l’hàbit bucal incorrecte i la seva possible causa. El tractament de la deglució atípica és multidisciplinari en les quals intervenen la logopèdia, l’ortodòncia i si cal la cirurgia, i cal realitzar-los en conjunt per poder aconseguir un bon resultat i que aquest sigui estable en el temps.

  • ORTODÒNCIA: S’ha pogut observar que s’aconsegueixen millors resultats, en termes de qualitat i durabilitat, quan el tractament s’inicia en dentició temporal, per tant, un diagnòstic precoç permetrà millorar significativament el pronòstic.
  • LOGOPÈDIA – TERÀPIA MIOFUNCIONAL: La teràpia miofuncional consisteix en la realització d’exercicis que permeten la reeducació dels patrons musculars amb l’objectiu de restablir l’equilibri muscular orofacial amb una correcta posició i activitat de la llengua tant en deglució com en repòs. A més a més afavoreix el sistema estomatignatic (respiració, succió, masticació, deglució, parla).

La rehabilitació miofuncional i el tractament ortodòntic han d’anar de la mà per aconseguir desfer-nos de l’hàbit de la deglució atípica o disfuncional.

  • CIRURGIA: En els casos on es diagnostiqui una alteració anatòmica que impedeixi la posició correcta la llengua, i per tant la seva funció, com un fre lingual curt o una hipertròfia amigdalar i/o adenoide es pot requerir de tractament quirúrgic addicional.

10 EXERCICIS PER FER A CASA

Realitzar els exercicis lentament, notant com treballen els músculs implicats. Si es fan de pressa o malament no són efectius.

  1. Sostenir la llengua traient-la de la boca sense fregar les dents. (3 sèries x 15 vegades)
  2. Com si llepéssim un gelat cap amunt sense fregar les dents. (3 sèries x 15 vegades)
  3. Col·locar la llengua al paladar de manera que no pugui respirar més que pel nas i, obrint i tancant la boca sense desenganxar la llengua. (3 sèries x 15 vegades)
  4. Pressió de la llengua contra el paladar fent sonar la llegua. Es important que soni més agut que greu. Si sona més greu és que estem fent el adossament amb la punta de la llengua i l’exercici no és eficaç. (3 sèries x 15 vegades)
  5. Projectar els llavis com si féssim un petó aguantat 15 segons. (3 sèries x 15 vegades)
  6. Inflar les galtes i succionar-les. (3 sèries x 15 vegades)
  7. Mastegar el menjar davant d’un mirall fent moviments de rotacions. (2 sèries x 7 vegades)
  8. Dibuixar una “O” amb la boca. (2 sèries x 7 vegades)
  9. Posar la boca som si es volgués fer un badall i forçar un badall. (3 sèries x 15 vegades)
  10. Succió de xeringa. La xeringa ha d’estar introduïda uns 2-3 cm a la boca. (3 sèries x 15 vegades)

CONCLUSIONS

La deglució atípica o disfuncional es caracteritza per la persistència de el patró de deglució infantil més enllà dels 6 anys d’edat considerant-se un hàbit bucal incorrecte i hi ha algunes claus que ens poden ajudar a prevenir aquest hàbit:

  • Oferir lactància materna exclusiva (sempre que sigui possible) s’ha demostrat que la LME és benèfica per al desenvolupament muscular i maxil·lar.
  • Deixar les farinetes com més aviat millor i oferir aliments amb consistència cada vegada més sòlida per ajudar a enfortir els maxil·lars. (als 6 mesos començar amb semi-solids)
  • Evitar l’ús prolongat del xumet, biberó, gots entrenadors. (Maxim fins els 2 anys)
  • Evitar que el nen/a succioni el seu dit o objectes (teles, peluixos, etc.).
  • Realitzar revisions dentals a partir del primer any, cada any.
  • Si hi ha un factor de risc és important acudir a un especialista el més aviat possible.
+ info

Ja ha arribat el fred i amb ell els mocs

Ja ha arribat el fred i amb ell els mocs

Durant l’hivern és comú que els més petits i no tan petits, pateixin refredats, bronquiolitis i d’altres malalties respiratòries més complicades. L’acumulació de moc, juntament amb l’arribada d’un virus fa que el sistema immunològic es debiliti.

La fisioteràpia-osteopatia respiratòria en pediatria pot ajudar als més petits de la casa a expulsar la mucositat.

Degut a la particularitat estructural de l’aparell respiratori dels nadons, així com les predisposicions genètiques, estan exposats a infeccions respiratòries. Aproximadament als 2 anys poden començar a saber sonar-se i els nadons no tenen la capacitat per expectorar de manera autònoma. Per tant, és important saber identificar l’excés de moc i treballar per expulsar-lo.

La mucositat és necessària pel bon funcionament de les nostres vies respiratòries, ja que s’encarrega de netejar-lo i evitar que possibles agents agressors arribin als pulmons. Diàriament generem una quantitat de moc fluid de forma fisiològica i aquesta quantitat augmenta davant agents externs com les temperatures extremes, inflamacions de les vies aèries, entre d’altres.

Els principals objectius de la fisioteràpia-osteopatia respiratòria són:

  • Millorar la manera de respirar.
  • Eliminar les secrecions.
  • Disminuir la sensació de fatiga.
  • Augmentar la capacitat pulmonar i la resistència davant de determinades activitats, com fer esport, per exemple.
  • Millorar la força dels músculs respiratoris.
  • Millorar l’aspecte psico-emocional.

Les indicacions de la fisioteràpia-osteopatia respiratòria en pediatria són molt diverses, podríem dir que les més comuns són:

  • Bronquitis
  • Bronquiolitis
  • Pneumònia
  • Asma
  • Fibrosis quística
  • Atelèctasis
  • Hipersecrecions bronquials
  • Problemes en vies altes

Serà recomanable el tractament quan els petits tenen símptomes d’acumulació de secrecions, tos, sibilàncies o pitus en el pit, quan presenten tiratge (s’ajuden de la musculatura per respirar, hi hagi aleteig nasal, mouen molt la panxa, se’ls hi marca les costelles…), quan dormen malament, no mengen i estiguin irritables.

En el nostre servei realitzem sessions individualitzades, aplicant tècniques manuals per ajudar a expulsar el moc dels nostres infants i explicar exercicis que permeten aconseguir permeabilitzar les vies aèries, controlar la dispnea (sensació subjectiva de falta d’aire) i augmentar la tolerància a l’esforç.

La fisioteràpia-osteopatia respiratòria és una eina fonamental per prevenir, curar o estabilitzar les alteracions que afecten al sistema respiratori i disminuir l’excés de medicació.

En qualsevol cas, les tècniques realitzades pel fisioterapeuta-osteòpata són passives e indolores pels infants.

Quan aquests són més col·laboradors les tècniques passen a ser actives recolzant-nos en jocs per ajudar a expulsar el moc. En aquesta edat més col·laboradora és important ensenyar una bona higiene pulmonar i nasal.

La fisioteràpia-osteopatia respiratòria en pediatria ens servirà com a complement a la pauta mèdica ja que ens vindrà amb un diagnòstic i ens aporta els beneficis de:

  • Facilitar l’expectoració de les secrecions, això farà que els infants mengin millor i descansin.
  • Evitar complicacions broncopulmonars.
  • Disminuir el número d’ingressos i estàncies hospitalàries.

De manera general, podem dir que la fisioteràpia-osteopatia respiratòria en pediatria pot ajudar a millorar l’estat general dels infants, afavorir el descans nocturn i l’alimentació, en definitiva, la seva qualitat de vida.

Us esperem a Salut i Més per ajudar als vostres petits i els seus processos respiratoris.

+ info

Utilitzar fluor en nens és recomanable?

Utilitzar fluor en nens és recomanable?

Les càries dentals són una de les malalties més comunes en nens i adults a tot el món.

L’aplicació de fluor sobre les dents és una de les millors maneres de prevenir les càries. El fluor protegeix les dents i els fa més forts i resistents als àcids que generen els bacteris orals, al metabolitzar els sucres dels aliments.

Hi ha dos tipus d’aplicacions de fluor:

  • A LA CLÍNICA DENTAL

Gels de fluor

El gel de fluor s’aplica amb unes cubetes de plàstic d’un sol ús en les dues arcades dentals. Es deixa aplicat uns cinc minuts. Durant la següent mitja hora el nen no ha de beure aigua i en les següents 24 hores no prendre lactis per no inhibir l’acció del fluor. És recomanable aplicar-lo cada 6-12 mesos.

Vernissos de fluor

El vernís de fluor s’aplica a càries molt superficials que només afecten l’esmalt. Aquestes càries apareixen com taques blanques o marrons. Si ja estan profundes és convenient empastar-les.

  • A CASA

Pasta de dents

Les que són enriquides en fluor per ajudar a la prevenció de càries. És convenient que el nen es raspalli les dents tres vegades al dia. I no s’ha d’oblidar mai fer-ho abans d’anar a dormir, ja que la formació de càries és més alta mentre dormim.

La recomanació és utilitzar una quantitat de pasta de dents amb fluor de la mida d’un arròs fins als 3 anys d’edat. Posteriorment, per a nens entre 3 i 6 anys, la recomanació de quantitat és la de la mida d’un pèsol.

Col·lutoris

És convenient que el nen faci servir els col·lutoris amb fluor. Primer és preferible que assimilin primer la importància del raspallat i més endavant començar amb els col·lutoris.

De 10 a 12 anys és una bona edat per començar a agafar aquesta rutina. S’ha de glopejar durant al menys dos minuts perquè resulti efectiu.

És important saber que massa fluor pot ser tòxic i pot causar l’aparició de taques blanques, marrons o negres en la part externa de les dents. Fins i tot pot provocar que l’esmalt dental es torni aspre.

Per això, els suplements de fluor sempre han de ser prescrits pel professional tenint en compte les condicions especials de l’infant.

Per últim recomanem visitar el dentista sempre un cop l’any i fer-se una revisió i higiene bucodental, d’aquesta manera es podrà fer un tractament de prevenció contra les càries.

+ info
×