El nostre blog

El meu fill té deglució disfuncional o atípica?

El meu fill té deglució disfuncional o atípica?

La deglució atípica és un dels hàbits orals més freqüents en els nens i persistent en alguns adults. Rares vegades es presenta sola, té una forta associació amb la succió digital prolongada i la respiració bucal, això provoca una alteració de les estructures orofacials (dents, mandíbula, paladar, genives, llavis i llengua), que impedeixen una correcta deglució. En canvi quan parlem de deglució disfuncional ens referim a un patró anormal a l’hora d’empassar saliva, líquids o aliments on es veu alterada la funció de masticació, deglució, etc.

COM DETECTAR LA DEGLUCIÓ DISFUNCIONAL?

  • La llengua descansa entre les dents o contra les dents.
  • Respirar per la boca en comptes de pel nas de manera habitual.
  • Maxil·lar superior o inferior cap endavant.
  • Maxil·lar superior o inferior retrògrada.
  • A l’hora d’empassar es necessita elevar el cap, contreure els llavis excessivament, fer ganyotes o sorolls.

QUINS TRACTAMENTS HI HA PER CORREGIR-LA?

Primer de tot cal fer un diagnòstic complet que ha d’incloure la identificació de l’hàbit bucal incorrecte i la seva possible causa. El tractament de la deglució atípica és multidisciplinari en les quals intervenen la logopèdia, l’ortodòncia i si cal la cirurgia, i cal realitzar-los en conjunt per poder aconseguir un bon resultat i que aquest sigui estable en el temps.

  • ORTODÒNCIA: S’ha pogut observar que s’aconsegueixen millors resultats, en termes de qualitat i durabilitat, quan el tractament s’inicia en dentició temporal, per tant, un diagnòstic precoç permetrà millorar significativament el pronòstic.
  • LOGOPÈDIA – TERÀPIA MIOFUNCIONAL: La teràpia miofuncional consisteix en la realització d’exercicis que permeten la reeducació dels patrons musculars amb l’objectiu de restablir l’equilibri muscular orofacial amb una correcta posició i activitat de la llengua tant en deglució com en repòs. A més a més afavoreix el sistema estomatignatic (respiració, succió, masticació, deglució, parla).

La rehabilitació miofuncional i el tractament ortodòntic han d’anar de la mà per aconseguir desfer-nos de l’hàbit de la deglució atípica o disfuncional.

  • CIRURGIA: En els casos on es diagnostiqui una alteració anatòmica que impedeixi la posició correcta la llengua, i per tant la seva funció, com un fre lingual curt o una hipertròfia amigdalar i/o adenoide es pot requerir de tractament quirúrgic addicional.

10 EXERCICIS PER FER A CASA

Realitzar els exercicis lentament, notant com treballen els músculs implicats. Si es fan de pressa o malament no són efectius.

  1. Sostenir la llengua traient-la de la boca sense fregar les dents. (3 sèries x 15 vegades)
  2. Com si llepéssim un gelat cap amunt sense fregar les dents. (3 sèries x 15 vegades)
  3. Col·locar la llengua al paladar de manera que no pugui respirar més que pel nas i, obrint i tancant la boca sense desenganxar la llengua. (3 sèries x 15 vegades)
  4. Pressió de la llengua contra el paladar fent sonar la llegua. Es important que soni més agut que greu. Si sona més greu és que estem fent el adossament amb la punta de la llengua i l’exercici no és eficaç. (3 sèries x 15 vegades)
  5. Projectar els llavis com si féssim un petó aguantat 15 segons. (3 sèries x 15 vegades)
  6. Inflar les galtes i succionar-les. (3 sèries x 15 vegades)
  7. Mastegar el menjar davant d’un mirall fent moviments de rotacions. (2 sèries x 7 vegades)
  8. Dibuixar una “O” amb la boca. (2 sèries x 7 vegades)
  9. Posar la boca som si es volgués fer un badall i forçar un badall. (3 sèries x 15 vegades)
  10. Succió de xeringa. La xeringa ha d’estar introduïda uns 2-3 cm a la boca. (3 sèries x 15 vegades)

CONCLUSIONS

La deglució atípica o disfuncional es caracteritza per la persistència de el patró de deglució infantil més enllà dels 6 anys d’edat considerant-se un hàbit bucal incorrecte i hi ha algunes claus que ens poden ajudar a prevenir aquest hàbit:

  • Oferir lactància materna exclusiva (sempre que sigui possible) s’ha demostrat que la LME és benèfica per al desenvolupament muscular i maxil·lar.
  • Deixar les farinetes com més aviat millor i oferir aliments amb consistència cada vegada més sòlida per ajudar a enfortir els maxil·lars. (als 6 mesos començar amb semi-solids)
  • Evitar l’ús prolongat del xumet, biberó, gots entrenadors. (Maxim fins els 2 anys)
  • Evitar que el nen/a succioni el seu dit o objectes (teles, peluixos, etc.).
  • Realitzar revisions dentals a partir del primer any, cada any.
  • Si hi ha un factor de risc és important acudir a un especialista el més aviat possible.
+ info

Ja ha arribat el fred i amb ell els mocs

Ja ha arribat el fred i amb ell els mocs

Durant l’hivern és comú que els més petits i no tan petits, pateixin refredats, bronquiolitis i d’altres malalties respiratòries més complicades. L’acumulació de moc, juntament amb l’arribada d’un virus fa que el sistema immunològic es debiliti.

La fisioteràpia-osteopatia respiratòria en pediatria pot ajudar als més petits de la casa a expulsar la mucositat.

Degut a la particularitat estructural de l’aparell respiratori dels nadons, així com les predisposicions genètiques, estan exposats a infeccions respiratòries. Aproximadament als 2 anys poden començar a saber sonar-se i els nadons no tenen la capacitat per expectorar de manera autònoma. Per tant, és important saber identificar l’excés de moc i treballar per expulsar-lo.

La mucositat és necessària pel bon funcionament de les nostres vies respiratòries, ja que s’encarrega de netejar-lo i evitar que possibles agents agressors arribin als pulmons. Diàriament generem una quantitat de moc fluid de forma fisiològica i aquesta quantitat augmenta davant agents externs com les temperatures extremes, inflamacions de les vies aèries, entre d’altres.

Els principals objectius de la fisioteràpia-osteopatia respiratòria són:

  • Millorar la manera de respirar.
  • Eliminar les secrecions.
  • Disminuir la sensació de fatiga.
  • Augmentar la capacitat pulmonar i la resistència davant de determinades activitats, com fer esport, per exemple.
  • Millorar la força dels músculs respiratoris.
  • Millorar l’aspecte psico-emocional.

Les indicacions de la fisioteràpia-osteopatia respiratòria en pediatria són molt diverses, podríem dir que les més comuns són:

  • Bronquitis
  • Bronquiolitis
  • Pneumònia
  • Asma
  • Fibrosis quística
  • Atelèctasis
  • Hipersecrecions bronquials
  • Problemes en vies altes

Serà recomanable el tractament quan els petits tenen símptomes d’acumulació de secrecions, tos, sibilàncies o pitus en el pit, quan presenten tiratge (s’ajuden de la musculatura per respirar, hi hagi aleteig nasal, mouen molt la panxa, se’ls hi marca les costelles…), quan dormen malament, no mengen i estiguin irritables.

En el nostre servei realitzem sessions individualitzades, aplicant tècniques manuals per ajudar a expulsar el moc dels nostres infants i explicar exercicis que permeten aconseguir permeabilitzar les vies aèries, controlar la dispnea (sensació subjectiva de falta d’aire) i augmentar la tolerància a l’esforç.

La fisioteràpia-osteopatia respiratòria és una eina fonamental per prevenir, curar o estabilitzar les alteracions que afecten al sistema respiratori i disminuir l’excés de medicació.

En qualsevol cas, les tècniques realitzades pel fisioterapeuta-osteòpata són passives e indolores pels infants.

Quan aquests són més col·laboradors les tècniques passen a ser actives recolzant-nos en jocs per ajudar a expulsar el moc. En aquesta edat més col·laboradora és important ensenyar una bona higiene pulmonar i nasal.

La fisioteràpia-osteopatia respiratòria en pediatria ens servirà com a complement a la pauta mèdica ja que ens vindrà amb un diagnòstic i ens aporta els beneficis de:

  • Facilitar l’expectoració de les secrecions, això farà que els infants mengin millor i descansin.
  • Evitar complicacions broncopulmonars.
  • Disminuir el número d’ingressos i estàncies hospitalàries.

De manera general, podem dir que la fisioteràpia-osteopatia respiratòria en pediatria pot ajudar a millorar l’estat general dels infants, afavorir el descans nocturn i l’alimentació, en definitiva, la seva qualitat de vida.

Us esperem a Salut i Més per ajudar als vostres petits i els seus processos respiratoris.

+ info

Utilitzar fluor en nens és recomanable?

Utilitzar fluor en nens és recomanable?

Les càries dentals són una de les malalties més comunes en nens i adults a tot el món.

L’aplicació de fluor sobre les dents és una de les millors maneres de prevenir les càries. El fluor protegeix les dents i els fa més forts i resistents als àcids que generen els bacteris orals, al metabolitzar els sucres dels aliments.

Hi ha dos tipus d’aplicacions de fluor:

  • A LA CLÍNICA DENTAL

Gels de fluor

El gel de fluor s’aplica amb unes cubetes de plàstic d’un sol ús en les dues arcades dentals. Es deixa aplicat uns cinc minuts. Durant la següent mitja hora el nen no ha de beure aigua i en les següents 24 hores no prendre lactis per no inhibir l’acció del fluor. És recomanable aplicar-lo cada 6-12 mesos.

Vernissos de fluor

El vernís de fluor s’aplica a càries molt superficials que només afecten l’esmalt. Aquestes càries apareixen com taques blanques o marrons. Si ja estan profundes és convenient empastar-les.

  • A CASA

Pasta de dents

Les que són enriquides en fluor per ajudar a la prevenció de càries. És convenient que el nen es raspalli les dents tres vegades al dia. I no s’ha d’oblidar mai fer-ho abans d’anar a dormir, ja que la formació de càries és més alta mentre dormim.

La recomanació és utilitzar una quantitat de pasta de dents amb fluor de la mida d’un arròs fins als 3 anys d’edat. Posteriorment, per a nens entre 3 i 6 anys, la recomanació de quantitat és la de la mida d’un pèsol.

Col·lutoris

És convenient que el nen faci servir els col·lutoris amb fluor. Primer és preferible que assimilin primer la importància del raspallat i més endavant començar amb els col·lutoris.

De 10 a 12 anys és una bona edat per començar a agafar aquesta rutina. S’ha de glopejar durant al menys dos minuts perquè resulti efectiu.

És important saber que massa fluor pot ser tòxic i pot causar l’aparició de taques blanques, marrons o negres en la part externa de les dents. Fins i tot pot provocar que l’esmalt dental es torni aspre.

Per això, els suplements de fluor sempre han de ser prescrits pel professional tenint en compte les condicions especials de l’infant.

Per últim recomanem visitar el dentista sempre un cop l’any i fer-se una revisió i higiene bucodental, d’aquesta manera es podrà fer un tractament de prevenció contra les càries.

+ info

Com afecta l’ús de la mascareta la comunicació oral i les cordes vocals

Com afecta l’ús de la mascareta la comunicació oral i les cordes vocals
  1. L’ús de la mascareta dificulta la comunicació en general i afavoreix l’abús i el mal ús vocal. De fet molts professionals de la veu comencen a patir disfonia. Perquè passa això?

Doncs és evident que la mascareta dificulta la projecció de la veu, traient volum, perquè en comptes de que la veu surti a l’aire, topa amb la mascareta i ha de travessar aquesta tela, fent que s’amortitzi el so que emetem. També altera la nostra pròpia percepció de la veu i ens obliga a alçar-la i projectar-la, a més de tenir una millor articulació vocal

2. Què pot provocar la fatiga vocal? Quins factors dificulten la comunicació en general?

La fatiga vocal es pot produir quan no estem preparats físicament per mantenir la projecció de la veu en un temps determinat, per tant, implica fer un major esforç vocal si no es coneixen les tècniques de projecció de la veu.

Pel que fa als factors que dificulten la comunicació, són la manca d’expressió oral important per la lectura labial i la mímica facial, l’articulació, l’entonació, la prosòdia, el ritme, la intensitat, la projecció de la veu i la direcció del so. Quan algun d’aquests components es troba compromès, fa que s’alteri la nostra comunicació verbal.

3. En el cas dels professors, la mascareta compromet la intensitat de la veu i és per això que la forcen?

La majoria de professors que em trobo a la consulta, tenen problemes de veu pel fet d’utilitzar un esforç vocal mantingut. Aleshores, amb la mascareta, és molt probable que alguns professors que ja tenien tendència a un tipus de mecanisme d’esforç per parlar, estiguin agreujant les seves dificultats vocals per projectar, augmentant la intensitat i forçant la veu.

4. Què hauríem de fer per intentar evitar no forçar les cordes vocals? (Consells)

Per evitar forçar les cordes vocals hi ha 3 tipus d’hàbits que hem de seguir:

  • Hàbits generals: estar en bona forma física, tenir estabilitat emocional, dormir al voltant de 8 hores o més i evitar situacions que ens puguin produir estrès.
  • Hàbits no vocals: no fumar, vigilar amb els aires acondicionats (l’aire fred resseca molt les cordes vocals), hidratar-se molt, beure molta aigua (1,5 / 2 litres al dia), no veure alcohol i encara menys si és calent, a l’hivern protegir-se el coll de l’aire fred, no carraspejar, respirar pel nas, fer bafs de vapor d’aigua i no menjar caramels, ja que fan l’efecte contrari (quan l’acabem ens ressequen més la gola).
  • Hàbits vocals: tenir una bona respiració, estar relaxats, realitzar una bona projecció de la veu, escalfar la veu, mantenir una bona postura corporal, no forçar les cordes vocals, no xiuxiuejar, evitar atacs durs de les cordes vocals (millor fer atacs simultanis on deixem anar la veu i l’aire al mateix temps), cantar, tenir un bon suport vocal i fer descansos vocals.

5. Si no parlem, hem de respirar pel nas?

Si, sempre hem de respirar pel nas, ja que quan inspirem, les foses nasals, ajuden a netejar, humitejar i escalfar l’aire.

6. La hidratació

La hidratació és molt important, hauríem de veure aigua sovint, sobretot si som professionals on la nostra eina de treball, principalment, és la veu. Però amb la mascareta, el fet de veure aigua, és difícil i suposa un problema, ja que hem de portar-la tota l’estona i no ens la podem treure. Per tant, hauríem de trobar un moment per poder-ho fer, entre classe i classe, entre pacients… és essencial veure aigua encara que no tinguem set, per tal d’hidratar les cordes vocals.

També, com he esmentat anteriorment, fer bafs de vapor d’aigua amb humidificadors o bé, com a mi m’agrada més, bullint una mica d’aigua, on li podem posar algunes fulles de menta o eucaliptus.

7. Com controlar la intensitat del volum?

La intensitat o volum de la veu, el que entenem per fort o fluix, és a dir, la potència acústica transferida per la veu, és el resultat de la suma de mecanismes glòtics, ressonencials i de control de l’aire, i per tant, el seu control sostenible demana una funció vocal equilibrada. El volum que percebem és la suma de l’activitat glòtica més la seva potenciació a les cavitats de ressonància i per aconseguir un bon equilibri depèn de l’obtenció del volum desitjable en les diferents situacions comunicatives i contextos vocals (en veu espontània, projectada, de crida i el crit). El control sobre la intensitat és molt complex i està relacionat amb tota la mecànica fonatòria, és a dir, que per controlar el volum de la veu, primer hem de controlar el flux d’aire, ja que la variació de la intensitat depèn de la força d’espiració i del grau d’obertura de la boca.

També cal tenir en compte la percepció subjectiva de la intensitat, és a dir, la sonoritat, i la sensibilitat auditiva de qui escolta.

8. És important vocalitzar i potenciar l’expressió facial?

Considero que és important realitzar una bona vocalització i potenciar l’expressió facial, ja que moltes vegades no som conscients de que ens guiem molt per la lectura labial i la mímica facial, aleshores, per l’altre persona que ens escolta és una desavantatge, ja que el fet de portar una mascareta i no poder veure els llavis de l’interlocutor, dificulta la comunicació.

Tornant a la pregunta anterior, si per exemple un nen que no escoltava o no estava del tot atent a les explicacions del professor, es guiava per la lectura labial, però ara, suposa una dificultat, ja que no ho podrà fer i el professor haurà de vocalitzar i potenciar la mímica facial, també cal esmentar que aquesta desavantatge es dóna clarament amb els nens que tenen dèficit auditiu, ja que el fet de poder veure la boca de l’interlocutor els hi donava una ajuda visual que ara no tenen.

9. Hi han amplificadors portàtils? serien una bona mesura?

Existeixen diversos amplificadors portàtils que funcionen amb un micròfon connectat a uns auriculars o bé a uns altaveus. És una eina que sobretot s’ha utilitzat molt amb nens amb dèficit auditiu. Aquests nens es col·loquen l’auricular i el professor parla pel micròfon. Trobo que ara és una gran alternativa per a que els professors no hagin de forçar la veu i és un bon moment per fer-lo servir a les escoles. Jo recomanaria que a les aules s’utilitzés un amplificador connectat a un altaveu per tal de que la veu del professor arribi a tots els alumnes sense cap sobre esforç vocal per part del docent. Per tant, sí, considero que és una bona mesura.

10. En cas que comencem a notar problemes amb la veu, què hem de fer? Com la podem cuidar cada dia per evitar mals majors?

En cas de començar a notar algun problema amb la veu, evidentment, recomano consultar-ho amb un professional, en aquest cas, amb un logopeda, ja que és l’especialista en rehabilitar aquesta funció i podrà donar eines i estratègies de cara a tenir una bona higiene vocal, així com, assessorar, orientar i prevenir possibles alteracions de la veu.

També cal dir, que no està de més, visitar un otorinolaringòleg o bé, un foniatra per poder valorar l’estat de les cordes vocals.

Per cuidar la veu, cal seguir els consells esmentats anteriorment, és a dir, mantenir uns bons hàbits generals, no vocals i vocals

Us deixem el enllaç per si voleu escolta l’entrevista (Minut 29:50)

https://www.ivoox.com/submari-dilluns-09-11-2020-programa-2-132-audios-mp3_rf_60104602_1.html

+ info

La importància de raspallar-se bé les dents amb brackets

La importància de raspallar-se bé les dents amb brackets

Saber com raspallar-se les dents amb brackets és imprescindible per als qui porten aquest tipus d’aparells. En primer lloc, perquè la higiene bucal resulta més complicada per la presència dels brackets, així com altres aparells d’ortodòncia fixa.

En segon lloc perquè els aparells dentals afavoreixen l’acumulació de placa bacteriana i que puguin quedar més restes d’aliments a la boca després dels àpats.

I finalment, les aftes bucals, nafres o ferides que poden aparèixer durant el tractament d’ortodòncia també solen limitar o entorpir la higiene bucal.

Per tot això, el més important és adoptar certs hàbits i comptar amb productes específics per al raspallat de les dents amb brackets:

  • Prestar una atenció minuciosa al raspallat de les dents. S’han d’assegurar de netejar tota la superfície dental, insistint en les zones de més difícil accés.
  • Triar un raspall de dents especial per brackets. Precisament perquè la neteja dental resulta més difícil amb aparells, és preferible utilitzar un raspall de dents per ortodòncia que estigui dissenyat per a aquest fi.
  • Utilitzar una pasta de dents per ortodòncia. Una bona pasta de dents per brackets hauria d’incloure principis actius que inhibeixin la formació de placa bacteriana i ajudin a prevenir la gingivitis. A més a més solen portar ingredients calmants i protectors enfront de aftes bucals, frecs i ferides.
  • Insistir en la neteja interdental. Després de la raspallada, és important dedicar uns minuts a la higiene entre les dents. Per a això, es recomana usar raspalls interproximals o irrigadors.
  • Concloure amb un col·lutori per ortodòncia. Esbandir la boca després de la raspallada i la neteja interdental és la millor manera de completar la higiene bucal. A més ajuda a inhibir la placa dental, reforçar l’esmalt i arribar a tots els espais de la cavitat bucal.

A més de totes aquestes recomanacions volem incidir en l’elecció del raspall elèctric per dur a terme una millor higiene bucodental. Sobre aquests raspalls, de fet, una de les seves principals indicacions d’ús és en la higiene de persones que porten ortodòncia. Hi ha estudis que demostren una disminució de la inflamació gingival i de la placa bacteriana després de l’ús de raspalls amb tecnologia sònica.

+ info

Alteració del fre lingual VS parla/deglució

Alteració del fre lingual VS parla/deglució

El fre lingual és una petita peça de teixit conjuntiu que s’origina a les etapes gestacionals, si es produeix una mala formació dels músculs genioglòs i hipoglòs apareix una alteració del fre lingual que pot donar problemes de deglució i la parla si no es tracta.

Tipus d’alteracions

Té diferents graus i segons siguin aquests, la llengua tindrà més o menys dificultat per mobilitzar-se:

  • GRAU 1: el tel arriba a la punta de la llengua.
  • GRAU 2: el tel queda una mica enrere de la punta de la llengua.
  • GRAU 3: el tel queda a l’alçada del 1/3 posterior de la llengua.
  • GRAU 4: més que un tel és veu un engruiximent a la base de la llengua.

La detecció precoç del fre lingual podria evitar problemes en la succió i deglució durant la lactància i en les posteriors funcions de masticació-deglució, respiració i parla.

Ja en els primers mesos de vida el nadó amb fre lingual presenta una lactància caracteritzada per moviments linguals inadequats.

Quan són infants provoca una deglució inadequada per la restricció del moviment de la llengua i això provoca moviments compensatoris de la musculatura de la cara.

També pot provocar dificultats en la producció de sons, generalment dels que requereixen una elevació de la punta de la llengua. 

És important avaluar la limitació que suposa el fre. En gairebé el 70% dels adults que presenten dificultats en la parla, el fre lingual té alguna alteració.

Tractament

L’abordatge del fre lingual contempla tres opcions en funció́ del seu grau:

La teràpia logopèdica, que consisteix en el tractament miofuncional per tal de corregir el desequilibri muscular orofacial i reeducar hàbits nocius

La cirurgia, que consisteix en una frenotomia (nadons, sense anestesia, tall de 2mm…) o una frenectomía/plasia (nens i adults, anestesia, a vegades punts…).

El tractament mixt, es a dir, la intervenció́ quirúrgica conjuntament amb un tractament logopèdic preoperatori i postoperatori.

La tria del millor tractament a realitzar està condicionat pel professional que ho valora i les característiques morfològiques i funcionals del fre lingual, tot i que el més recomanable és el tractament mixt.

*Imatge1: Coryllos, E, Watson Genna, C, Salloum A.C. Congenital tongue-tie and its impact in breastfeeding. Breastfeeding: Best for mother and baby Newsletter. [Internet] 2004

+ info

Rehabilitació fascitis plantar

Rehabilitació fascitis plantar

La fascitis plantar és una inflamació d’una membrana o banda de teixit connectiu anomenada fàscia, que es localitza a la planta del peu.

Les causes que afavoreixen l’aparició són:

– La morfologia del peu (peus plans, peus buits, valgs, etc.).
– Una deambulació patològica o una trepitjada incorrecta.
– L’escurçament de la musculatura posterior de la cama.
– Calçats inadequats (talons alts, calçats no estabilitzadors del rerepeu, etc.).
– Sobrepès.
– Canvis bruscs d’activitats diàries.

El dolor es veu agreujat per les activitats que suporten pes, com córrer i saltar. Sovint pot ser més dolorós als matins. A més dels estirament, enfortiment i mobilització de la zona afectada, recomanem:

– Tractament manual fisioterapèutic.
– Un estudi biomecànic de la trepitjada.

La imatge mostra uns exercicis per millorar els símptomes i l’evolució de la fascitis plantar.

+ info

10 idees ràpides de plats saludables que es poden fer a casa

10 idees ràpides de plats saludables que es poden fer a casa

Sembla que tot i que estem treballant des de casa puguem dedicar-li més temps a cuinar, però el cert es que seguim tenint el mateix o menys temps que abans per cuinar-los.

Així doncs us porto 10 idees de plats que no només són totalment saludables i equilibrats, si no que a més a més es fan en un moment.

1. Estofat de llenties amb verdures
Trossegem unes quantes verdures les sofregim una mica i li posem el brick de caldo, per més tard posar les llenties de pot.

2. Fideus d’arròs amb wok de verdures, gambes congelades i salsa de soja
Bullim els fideus d’arròs o de pasta integral. Mentrestant tallem a tires les verdures i les saltegem al wok amb salsa de soja i unes quantes gambes congelades.

3. Patata amb verdures al vapor i peix al papillot
Tallem les patates i les verdures per fer-les al vapor, mentrestant posem el peix embolicat amb paper d’alumini per fer-lo a la planxa o un envàs especial per fer-lo al microones.

4. Cigrons amb bledes i salsa de tomàquet casera
Fem primer el sofregit de ceba, pastanaga i tomàquet triturat, afegim les bledes o espinacs i més tard els cigrons de pot.

5. Empedrat de mongetes blanques amb tonyina en llauna
Tallem a trossets les verdures (pebrot vermell, pebrot verd, ceba tendra, alls tendres…), afegim la tonyina en llauna i després les mongetes blanques de pot.

6. Caldo preparat prèviament amb fideus/arròs i carn a la planxa amb verdures saltejades
Preparem la sopa de fideus integrals o d’arròs mentre preparem unes verdures saltejades per acompanyar la carn.

7. Amanida verda i hummus amb cruditée de verdures
Preparem les verdures crues per fer-nos l’amanida i després tallem unes quantes verdures a tires (pastanaga, pebrot vermell dolç, cogombre…) per dipejar el hummus comprat o fet prèviament.

8. Pasta integral amb verdures saltejades, formatge rallat i pollastre
Bullim la pasta integral mentre tallem i saltegem les verdures amb formatge rallat i pollastre a tires.

9. Crema de verdures amb truita a la francesa
Tallem les verdures per fer crema (de carbassó, de carbassa, de pastanaga, de bolets, de bròquil…) i mentre s’estan coent fem la truita a la francesa.

10. Verdures al vapor amb peix a la planxa
Tallem les verdures per fer-les al vapor o bullides i el peix a la planxa

+ info

Homeopatia, tractament per l’angoixa i la por

Homeopatia, tractament per l’angoixa i la por

L’ansietat o angoixa és una emoció que tothom experimenta alguna vegada davant de determinades experiències de la vida o circumstàncies de l’entorn. Apareix per fer front a una situació que la persona percep com una amenaça per la seva seguretat, o la dels seus, i intenta reduir les conseqüències negatives que pot produir. És, per tant, una reacció natural d’alarma davant de la percepció d’un perill potencial o d’una pèrdua de control sobre l’entorn.

Tot això pot venir derivat de la por que és una manifestació emocional molt freqüent, sobretot en la infància, davant de situacions i experiències noves. És una resposta innata del nostre cervell i forma part del nostre ADN emocional.

Les possibilitats que tenim els éssers humans de defensar-nos d’una amenaça són limitades i depenen tant de les pròpies circumstàncies com de les característiques pròpies de la persona que ha de afrontar-les. Així, segons el moment vital i maduratiu en el qual ens trobem, un mateix fet pot afrontar-se amb diferents garanties d’èxit.

La tensió que la por genera en tot el nostre cos i ment és molt beneficiosa quan aquesta situació és puntual i passatgera; sentim una amenaça, ens tensem i la resolem. Perfecte. Però quan la por es converteix en un estat d’ànim permanent, és quan aquesta tensió comença a desgastar-nos i a fer-nos emmalaltir.

És aquí on l’homeopatia serveix per tractar l’ansietat i les seves manifestacions, el metge escull el remei mes adient per a cada tipus d’ansietat i es poden evitar els ansiolítics, antidepressius o com a mínim, reduir la seva quantitat.

A més a més, és molt eficaç en tractar els trastorns per por, així com a l’ansietat anticipatòria i atacs de por.

+ info
×