El nostre blog

Què és la Neuropsicologia?

Què és la Neuropsicologia?


La neuropsicologia és una especialitat dins de la psicologia. Aquesta disciplina estudia la relació entre les estructures cerebrals, les funcions cognitives i els processos emocionals i de conducta.
Aquesta especialitat abasta diferents camps d’intervenció, que els podríem resumir en els següents:
Trastorns de l’aprenentatge (dislèxia, disgrafia, discalcúlia).
Trastorns del neurodesenvolupament (trastorn per dèficit d’atenció / hiperactivitat (TDA/H)).
Altes capacitats.
Dany cerebral adquirit (traumatismes cranioencefàlics, tumors, ictus, infeccions, etc.).
Deteriorament cognitiu i demències (deteriorament cognitiu lleu, malaltia d’Alzheimer, demència frontotemporal, demència per cossos de Lewy, etc.).
Per tant, un neuropsicòleg / a es centra en la realització de l’procés d’avaluació, diagnòstic i tractament de problemes cognitius, conductuals i emocionals que poden ser fruit de diferents processos / patologies que afecten el funcionament cerebral òptim.

¿Com es treballa des de la neuropsicologia?
1.Entrevista clínica: en aquesta sessió es realitza una entrevista amb el pacient i / o la seva família, on es recullen dades d’interès de la seva història clínica. Els objectius se centren a recollir el motiu de consulta, la simptomatologia present o observada pel pacient o la seva família, els antecedents personals i familiars, etc.

  1. Avaluació neuropsicològica: a través de diferents test i bateries s’avaluen les diferents funcions cognitives (atenció, velocitat de processament, funcions executives, memòria, llenguatge, pràxies, gnòsies), l’emoció i la conducta. Aquesta avaluació ens permet obtenir el perfil cognitiu amb l’objectiu de realitzar el diagnòstic.
    3.Pla d’intervenció: en funció de la patologia i el perfil cognitiu obtingut, es realitza un pla d’intervenció dirigit a rehabilitar o compensar les funcions cognitives que presenten dificultats (dèficits atencionals, mnèsics, etc.).

Per què realitzar-se una valoració neuropsicològica?
D’una banda, és possible que es demani aquesta valoració per part del professional de referència (neuròleg, psiquiatre, psicòleg, …) com una eina afegida de cara a la diagnosi. En demències o altres malalties neurològiques es realitza aquesta valoració dirigida a obtenir el perfil cognitiu costat de proves de neuroimatge i l’exploració neurològica sent claus en el procés diagnòstic.
D’altra banda, pot haver presents queixes subjectives de memòria, concentració, lectoescriptura, atenció o altres funcions cognitives, i s’hagi de determinar si aquestes es troben dins de la normalitat o no per la seva edat.
Finalment, en cas que hi hagi presència de deteriorament cognitiu o dany cerebral adquirit, a més de l’avaluació neuropsicològica, vam realitzar sessions de neurorehabilitació cognitiva, dirigides a la intervenció en les funcions cognitives que presentin dificultats.

+ info

L’ENVELLIMENT DE LES DENTS I GENIVES

L’ENVELLIMENT DE LES DENTS I GENIVES

El procés d’envelliment en general afecta tots els sistemes i òrgans del nostre cos, i com és lògic, la nostra boca també pateix canvis relacionats amb el pas el temps.

ENVELLIMENT EN LES DENTS:
Generalment, les dents van perdent aquest color més blanc i van tornant-se més grogues o grises.
La dentina, és el teixit dur intern de la dent, es va degradant i es trasllueix a través de l’esmalt.
Una altra conseqüència és el desgast de les dents que fan que l’esmalt desaparegui i aparegui la dentina, en conseqüència dents més grocs o grisos i augment de sensibilitat al mastegar o al beure algun líquid fred.
També apareixen desgastos al coll de la dent ja que l’arrel apareix exposada i al no tenir recobriment d’esmalt, la zona del marge de la geniva es soscava i es genera una cavitat.
Finalment augmenten la possibilitat de fractures i relacionat amb la disminució de flux salival augmenta la possibilitat de càries.

EFECTES EN ELS TEIXITS PERIODONTALS (GENIVES, LLIGAMENT PERIODONTAL I OS):
Els teixits que envolten la dent també es veuen afectats.
Habitualment hi ha una recessió gingival, és a dir, es va perdent geniva, i es va veient cada vegada més l’arrel de la dent. En conseqüència l’os i el lligament periodontal que subjecta la dent també es va perdent.
La conseqüència final és la mobilitat de la dent i la pèrdua de la mateixa.
Pel que fa a la resta de teixits tous de la boca el més habitual és l’augment de sequedat bucal associada a l’envelliment i en ocasions incrementada per la presa de determinats medicaments.
Cal inspeccionar bé llengua, zona sublingual, galtes i ganglis per comprovar que no hi hagi un creixement anòmal.

TRACTAMENTS PER PAL·LIAR ELS EFECTES:
Pel que fa a les dents es poden anar fent tractaments conservadors com són obturacions (empastaments), endodòncies i en casos greus rehabilitacions totals de la boca amb corones o implants o la combinació de tots dos, també una opció més estètica que funcional és l’ús de caretes.

En el cas dels teixits periodontals cal ser molt preventiu amb ells per reduir a el màxim la pèrdua dels mateixos.
Per a això és molt important acudir a les revisions anuals, realitzar una correcta higiene oral a casa i com a mínim un cop a l’any acudir al nostre dentista per a una profilaxi dental o tractaments periodontals, en cas de ser necessaris.
En aquesta revisió anual hem de revisar també els teixits tous anteriorment esmentats.

+ info

Masticació i deglució

Masticació i deglució

– Es trenca/parteix el menjar amb els incisius.
– Es mastega amb els queixals per tal de triturar el menjar.
– Cada mossegada la iniciem per un costat diferent.
– Masteguem per un costat i després per l’altre (si masteguem 5 vegades pel cantó dret, canviem el menjar al cantó esquerra i masteguem 5 vegades i així successivament fins a tenir el menjar triturat).
– Empassem el menjar col·locant la punta de la llengua a les arrugues del paladar (quan respirem pel nas, la llengua també ha d’estar aquí, a la seva “caseta”).

Posició de repòs lingual

– La punta de la llengua ha d’estar enganxada a les arruguetes del paladar (radere de les dents de dalt). Si voleu ens podem ajudar posant una mica de pa d’ángel, xocolata o mel.
– Una altre manera de fer l’activitat és posan un caramel petit a la punta de la llengua i posar-la a les arruguetes, així mentre l’aguantem, fem força amb la llengua.

* Podeu fer les activitats en un moment de tranquilitat, en silenci, quan mireu la televisió… Així de manera subconscient anem creant l’hàbit.

+ info

Els pacients amb periodontitis tenen gairebé 9 vegades més possibilitats de morir si pateixen COVID-19

Els pacients amb periodontitis tenen gairebé 9 vegades més possibilitats de morir si pateixen COVID-19

Els pacients amb periodontitis tenen gairebé 9 vegades més possibilitats de morir, 4 vegades més possibilitats de necessitar ventilació assistida i aproximadament 3,5 vegades més possibilitats d’ingressar a una UCI si estan infectats amb COVID-19, segons un estudi multinacional, amb participació espanyola .
Fins ara no hi havia evidència que les persones amb periodontitis que havien estat infectades pel SARS-CoV-2 i que desenvolupaven la COVID-19 poguessin tenir una major probabilitat d’evolucionar pitjor. No obstant això, un estudi que publica el “Journal of Clinical Periodontology”, la revista de major impacte per a la comunitat científica odontològica, revela que la periodontitis s’associa significativament amb un major risc de complicacions per COVID-19, inclosa l’admissió a la Unitat de Cures Intensives (UCI) o la necessitat de ventilació assistida, i fins i tot la conseqüència més letal arribant a la mort.

Aquest estudi s’ha dut a terme entre març i juliol de 2020 amb dades dels registres mèdics electrònics nacionals en l’estat de Qatar, incloent a 568 pacients amb COVID-19. “El resultat d’aquesta investigació ha demostrat que la periodontitis està significativament associada amb la gravetat de l’afectació per COVID-19 i amb el desenvolupament de les seves complicacions; per això, els pacients amb patologia periodontal haurien de consultar amb el seu dentista per demanar el diagnòstic i tractament adequat, i així disminuir el risc de patir complicacions si s’infecten amb el virus SARS-CoV-2 “, segons apunta el Prof. Mariano Sanz, un dels coordinadors de l’estudi i codirector de el Grup d’Investigació ETEP (Etiologia i Terapèutica de les Malalties Periodontals) de la Universitat Complutense de Madrid.

Per al catedràtic de Periodòncia de la Facultat d’Odontologia de la Universitat Complutense de Madrid i patró d’honor de la Fundació SEPA de la Societat Espanyola de Periodòncia, “les malalties periodontals, i principalment la periodontitis-assenyala el professor Sanz, han mostrat que actuen com un factor complementari en l’augment de la infectivitat gravetat de la malaltia COVID-19, el que destaca una vegada més la necessitat d’implementar mesures preventives i terapèutiques per reduir la càrrega global de periodontitis “.

Estudi de referència
Encara que ja es comptava amb dades prèvies sobre la possible associació entre periodontitis i la gravetat de la infecció per COVID-19, les troballes d’aquest estudi observacional són especialment contundents. L’estudi és fruit de la col·laboració entre el Prof. Mariano Sanz de la Universitat Complutense de Madrid i investigadors de la Universitat McGill de Mont-real (Canadà) i la Universitat de Qatar, liderats pel Prof. Faleh Tamimi amb la col·laboració d’experts de l’Institut de salut Oral de l’Hamad Medical Corporation de Doha.

Després d’ajustar per possibles factors de confusió, l’estudi indica que la periodontitis es va associar significativament amb la mort (odds ratio (OR) = 8.81), la ventilació assistida (OR = 4.57) i l’admissió a l’UCI (OR = 3.54) , en comparació amb els controls. El que vol dir, com subratlla Sanz, que “els pacients amb periodontitis tenen gairebé 9 vegades més possibilitats de morir, 4 vegades més possibilitats de necessitar ventilació assistida i aproximadament 3,5 vegades més possibilitats d’ingressar a una UCI si estan infectats amb COVID- 19 “.

Igualment, aquest estudi posa de manifest que les persones amb periodontitis mostren un nivell en sang significativament superior de marcadors relacionats amb un pitjor resultat de COVID-19, com el dímer D, el recompte de glòbuls blancs i la proteïna C reactiva. Això, segons conclouen els responsables de l’estudi, vol dir que els pacients amb periodontitis tenen una major probabilitat de desenvolupar una resposta immune i inflamatòria aberrant, l’anomenada “tempesta de citoquines” responsable de la ràpida deterioració de molts pacients amb COVID-19.

Impacte en hospitalització i necessitat de ventilació
A més de la rellevància d’aquests resultats, el coordinador científic de la Fundació SEPA, Miguel Carasol, recorda que “la periodontitis s’ha relacionat estretament amb la pneumònia en pacients hospitalitzats o que necessiten ventilació assistida”. Aquesta associació pot ser degut principalment a l’aspiració de patògens bacterians que resideixen a la cavitat oral (principalment dins de les bosses periodontals) en pacients amb periodontitis; un cop aspirats aquests patògens, i davant del dèficit de defenses adequades de l’hoste, es promou la colonització d’aquests patògens en els pulmons, el que ràpidament deteriora l’estat de salut del pacient.

Atès que la presència de pneumònia bilateral i la necessitat de ventilació assistida són indicadors clau de la deterioració de la malaltia COVID-19 i un major risc de mort, el Dr. Carasol assenyala com “imprescindible prestar molta atenció a la higiene bucal i l’administració de antisèptics orals en els entorns hospitalaris per reduir aquesta possible colonització orofaríngia; però, a més, també s’han de reforçar el diagnosticar i tractament de les persones amb periodontitis a nivell de la població general, amb la finalitat de disminuir possibles riscos addicionals si necessitaren un ingrés hospitalari a causa de la infecció per coronavirus”.
Totes aquestes evidències, en paraules de el president de SEPA, Antonio Bujaldón, “són especialment importants si es té en compte l’elevat nombre de persones que actualment tenen periodontitis al nostre país, en molts casos no diagnosticada”. En l’última Enquesta de Salut Oral a Espanya (de 2020) s’indica que entre un 25-34% d’adults tenen bosses periodontals, revestint un caràcter sever en el 8% dels adults joves i el 12% dels adults grans.

Salut oral i transmissió / patogenicitat de la SARS-CoV-2
Aquest estudi s’uneix a el creixent nombre d’assaigs que tracten de fer llum sobre el paper de la cavitat oral en la transmissió i patogenicitat de la SARS-CoV-2.

Actualment, es coneix que la infectivitat de la SARS-CoV-2 depèn de la seva capacitat per penetrar en les cèl·lules, utilitzant l’enzim transformadora d’angiotensina-2 (ECA-2) com el receptor principal i la porta d’entrada d’aquest virus a la cèl·lula. Ja que les cèl·lules epitelials en diferents mucoses de la cavitat oral mostren una alta expressió de ECA-2, i atès que la cavitat oral és una de les primeres interfícies entre l’exterior i el cos, es considera que hi ha una alta potencialitat que aquesta via de colonització i infecció viral sigui determinant per a l’aparició del COVID-19.
Segons el també investigador de la Universitat Complutense, David Herrera, “aquest fet té clares implicacions en la implementació de mesures per prevenir la colonització viral a la cavitat bucal, no només en termes de barreres físiques (mascaretes, pantalles, etc.), sinó en la identificació d’antisèptics orals efectius que puguin incidir en la transmissió i patogenicitat d’aquest virus”.
Recents investigacions in vitro i in vivo han demostrat que les esbandides bucals a força de clorur de cetilpiridini i / o de povidona iodada tenen activitat virucida i podrien ajudar a prevenir la infectivitat de COVID-19, tot i que “necessitem assajos clínics per verificar aquesta hipòtesi” , adverteix el professor Herrera, codirector de el Grup d’Investigació ETEP (Etiologia i Terapèutica de les Malalties periodontals) de la UCM i expresident de SEPA.
La Societat Espanyola de Periodòncia (SEPA) exposarà aquests i altres importants avenços el proper 15 d’abril al II Congrés Multidisciplinar COVID-19, que tindrà lloc del 12 a el 16 d’abril de 2021 i comptarà amb la participació de 60 societats científiques.

Article de la GASETA DENTAL i SEPA, editat el 3 de febrer de 2021.

Los pacientes con periodontitis tienen casi 9 veces más posibilidades de fallecer si sufren COVID-19

+ info

Què és la DIATÈRMIA?

Què és la DIATÈRMIA?

La DIATÈRMIA és un tractament, no invasiu i indolor, que produeix un escalfament local dels teixits d’una zona del cos.
Aquest augment de temperatura controlat es produeix per la circulació d’un corrent d’alta freqüència, que provoca un augment de temperatura desde l’interior de les pròpies cèl·lules, provocant la vasodilatació, i d’aquesta manera activa la reabsorció venosa i limfàtica, alhora que accelera els mecanismes naturals de reparació dels teixits lesionats.

Beneficis principals:
• Activa la circulació limfàtica i sanguínia.
• Accelera el procés natural de recuperació, amb l’objectiu de disminuir el dolor i reduir els temps de recuperació, augmentant la circulació arterial, millorant l’oxigenació dels teixits i del drenatge venós
• Millorar la mobilitat articular.
• Efecte analgèsic amb dolors musculars, trencaments fibril·lars, edemes…
• Escurça els períodes de rehabilitació.
• Accelera el procés de cicatrització.

Un avantatge concret de l’equip amb el qual comptem en la clínica és que té l’opció de regular la potència a la qual treballem per a aplicar en homeotèrmia, hipertèrmia o atèrmia. Manejant així amb precisió el tipus de lesió (aguda o crònica) i tenint les precaucions especials en els casos de dolors crònics.

Quines contraindicacions té la diatèrmia?
Marcapassos, embaràs, ferides obertes, nens de menys de 15 kg. Patologies cardiovasculars: la presa d’anticoagulants, processos tumorals i infecciosos, i baixa sensibilitat en la pell (relativa).

Quines lesions podem tractar amb diatèrmia?
• Trencaments fibril·lars
• Epicondilitis
• Esquinços
• Artrosis o artritis
• Edemes traumàtics
• Cicatrius
• Dolors crònics
• Cervicàlgies, dorsàlgies, lumbàlgies
• Edemes ossis
• Capsulitis.

+ info

Ortodòncia invisible

Ortodòncia invisible

L’ortodòncia “invisible” o amb alineadors és un dels majors assoliments que hem aconseguit en el món de l’ortodòncia.

Permetent als pacients millorar la seva estètica i funcionalitat d’una manera còmoda i eficaç, sent la nova alternativa a l’ortodòncia tradicional amb brackets metàl·lics.

Amb aquest nou assoliment es poden tractar diferents problemes bucals com:

  • Diastemes.
  • Sobremossegades.
  • Problemes d’apinyament dental.

La salut bucal és la fi d’aquesta i de qualsevol especialització en el tema dental.

Ja que ens permet tenir una major higiene i control de la placa bacteriana.

A més, de ser una necessitat gairebé vital en el món on vivim.

“L’essencial és invisible per als ulls”.

Els avantatges de l’ortodòncia “invisible” o amb alineadors són:

  • Sens dubte, el primer avantatge de la qual gaudeixen els pacients és la millora estètica.
  • Són molt més còmodes.
  • El moviment de les dents és molt més suau i precís.
  • Els alineadors són amovibles i han de llevar-se a l’hora de menjar, perquè no rebin cap mena de mal i per a raspallar-se les dents, per tant, pot haver-hi una millor higiene.
  • En ser amovibles tambe permeten la seva neteja, afavorint de nou a una major higiene bucodental.

Quin és el procediment que segueixen els nostres pacients?

El pacient acudeix al seu dentista de confiança per a valorar el tractament. Una vegada li confirmem la seva elecció, es realitzen models de la boca i aquests s’envien per a realitzar un estudi personalitzat del tractament.

A partir dels models es planifiquen els moviments de la boca des de la posició actual fins a la qual desitgem.

Els alineadors aniran aconseguint a poc a poc l’efecte desitjat i es canviaran aproximadament cada dues setmanes.

El tractament total és variable, però sol durar entre 9 i 18 mesos.

Qui pot portar-la?

Aquest tipus d’ortodòncia es pot posar tant en pacients adults com en adolescents.

Com va canviant cada dos/tres setmanes, totes les fèrules que es van utilitzant al llarg del procés són diferents entre si. D’aquesta manera, s’aconsegueix d’una forma més eficaç els moviments dentals desitjats.

Comporta un alt procediment tecnològic, amb un programa on podrem veure totes les etapes del moviment dental i el resultat bucal final.

Si bé com havíem esmentat anteriorment, és que són totalment amovibles. És a dir, es pot llevar en qualsevol moment que es desitgi. A l’hora de menjar, a l’hora de raspallar-te les dents… Fins i tot un parell d’hores o tres per a assistir a algun acte social de rellevància.

No obstant això, el pacient ha de ser responsable amb l’ús, ja que s’ha de portar unes 22 hores posat. Per tant, si no es portat per a un acte social ,s’ha de prendre com a excepció i no com a norma.

Aquest és un dels motius pel qual és més consumit per pacients adults i no tant per adolescents, ja que requereix un major grau de responsabilitat amb les hores que s’ha d’emportar lloc.

Sens dubte l’ortodòncia amb alineadors s’ha convertit en un dels procediments més importants en la teràpia digital.

+ info

Aprenem a comunicar-nos!

Aprenem a comunicar-nos!

El desenvolupament del llenguatge està profundament lligat a factors ambientals: família, escola i experiències personals que aporten poder a la comunicació. És cert que l’escola influeix en el nen/a; però el paper de la família és la clau per un bon desenvolupament del llenguatge.

Per afavorir i estimular el llenguatge en els nostres fills és important:

  1. Desenvolupar les seves capacitats comunicatives parlant i escoltant atentament, sense interrompre i responent a les seves preguntes.
  1. Ensenyar-li a respectar els torns de conversa.
  1. Parlar a poc a poc i de manera clara.
  1. Deixar que s’expressi lliurement, no respondre per ell.
  1. Fer que parli quan realitza una demanda, no sobreentendre el gest.
  1. Donar el model correcte, fent correccions implícites sense ser exigents. 
  1. Afavorir la seva autonomia.
  1. Aprofitar qualsevol circumstància i ocasió per ensenyar paraules noves.
  1. Realitzar activitats conjuntes.
  1. Fer activitats d’escolta: llegir contes, imitar sons, cantar cançons, endevinalles… Jugar a jocs com: veig-veig, anomenar i descriure imatges, jocs imaginatius i simbòlics creant històries, etc.
+ info

10 hàbits per a una higiene bucal perfecta

10 hàbits per a una higiene bucal perfecta

Tenir una bona salut oral és important, no només per evitar el risc de problemes orals, sinó també perquè una bona salut oral és reflecteix en una bona salut general.

El manteniment d’aquesta salut oral no implica únicament raspallar-se les dents, hi ha una sèrie d’hàbits que cal considerar:

  1. Comprendre les teves pròpies necessitats de salut oral. És important parlar amb el professional sobre les condicions mèdiques i de salut oral particulars de cada un, així com de la ingesta de medicaments, ja que aquestes particularitats poden afectar la salut oral i requerir un canvi en la cura de la boca i els dents.
  2. Desenvolupar i mantenir una rutina diària d’higiene oral. És important que aquesta rutina sigui fàcil de seguir diàriament.
  3. Utilitza fluor. El fluor enforteix el desenvolupament de les dents en els nens i prevé la càries dental tant en nens com en adults. Les pastes dentals i les col·lutoris bucals contenen fluor, tot i així és important saber si per les nostres condicions particulars, calen suplements de fluor o productes amb una major concentració de la mateixa.
  4. Utilitzar el fil dental o els raspalls interproximals. Raspallar-se les dents i usar el fil després de cada àpat ajuda a eliminar la placa bacteriana, si aquesta no s’elimina, combinada amb els sucres dels aliments, forma àcids que condueixen a l’aparició de càries dental i problemes periodontals.
  5. Dur a terme una dieta equilibrada. Una dieta saludable és essencial per tenir unes dents i unes genives saludables. Una dieta rica en cereals, fruites i verdures i productes lactis proporcionarà tots els nutrients necessaris.
  6. Evitar els aliments ensucrats. Quan els bacteris de la boca descomponen els sucres simples, produeixen àcids que poden erosionar l’esmalt dental, obrint la porta a l’aparició de càries.
  7. Si fumes tabac, deixa-ho. Fumar augmenta el risc de la malaltia de les genives, provoca mal alè, decoloració de les dents i altres problemes tant de salut oral com de salut general.
  8. Protegir les dents quan es realitza esport. Les activitats esportives mantenen el cos sa, però poden representar una amenaça per a les dents. Si es practica algun esport arriscat, es pot demanar al dentista un protector bucal personalitzat. Aquesta és una opció cada vegada més estesa per protegir les dents de possibles traumatismes.
  9. Examina la teva boca regularment. Estar familiaritzat amb l’aparença de la teva pròpia boca i de les teves dents és important per detectar qualsevol canvi en una etapa primerenca i fer que el teu dentista examini aquests canvis per valorar la possible necessitat de tractament.
  10. Visita al teu dentista regularment. La recomanació general és visitar el dentista un cop a l’any per revisions i neteges, encara que depenent de les condicions particulars de cada un pot ésser que aquestes visites hagin de realitzar-se cada menys temps.
+ info

Com aprenem a dir els sons?

Com aprenem a dir els sons?

L’adquisició de la fonètica i de la fonologia és un procés llarg. Comença abans de l’any amb les primeres vocalitzacions i les primeres paraules; al voltant de l’any i mig o dos anys, creix i es modifica, i cap als 3 i 4 anys, és quan està en el seu màxim desenvolupament. De tota manera, hi ha sons que, per les seves característiques articulatòries, són de més difícil adquisició i pot ser que no apareguin fins que les condicions siguin òptimes, en alguns casos fins als 6 o 7 anys.

A continuació es mostra una taula amb l’adquisició dels sons de la fonètica catalana:

Obrir PDF

+ info
×