El nostre blog

Com aprenem a dir els sons?

Com aprenem a dir els sons?

L’adquisició de la fonètica i de la fonologia és un procés llarg. Comença abans de l’any amb les primeres vocalitzacions i les primeres paraules; al voltant de l’any i mig o dos anys, creix i es modifica, i cap als 3 i 4 anys, és quan està en el seu màxim desenvolupament. De tota manera, hi ha sons que, per les seves característiques articulatòries, són de més difícil adquisició i pot ser que no apareguin fins que les condicions siguin òptimes, en alguns casos fins als 6 o 7 anys.

A continuació es mostra una taula amb l’adquisició dels sons de la fonètica catalana:

Obrir PDF

+ info

Què és la sedació dental conscient?

Què és la sedació dental conscient?

En moltes ocasions no acudim al dentista per por, fòbia o angoixa, i hem anat ajornant les visites i per tant els tractaments dentals. El problema fonamental, és que com més temps deixem passar, més problemes ens trobem a la boca.

La sedació dental conscient consisteix en una combinació de fàrmacs que ajuden a relaxar i a bloquejar el dolor. És una tècnica mitjançant la qual situem al pacient en un estat de relaxació profunda similar al que experimenta quan està dormint.

Aquesta tècnica no només és una bona solució als pacients que tenen dificultat per assistir al dentista, si no que és molt útil en tractament llarga i complexos per donar un màxim confort al pacient.

Evidentment abans d’una sedació conscient és important informar el doctor de qualsevol medicament que s’estigui prenent (amb o sense recepta), qualsevol patologia que es pugui patir o si s’està embarassada.

Quins són els tractaments més demandats amb sedació dental?

  • TTFA    
  • Implants Dentals
  • Cirurgia Periodontal
  • Tractaments d’operatòria conservadora o estètics de mitjana a llarga durada.
  • Tractaments combinats de rehabilitació bucal que impliquen la participació de dentistes de diverses especialitats.

Procediment del tractament

  1. Administració del sedant: El pacient s’estira a la butaca dental i l’anestesista administra el sedant.
  2. Relaxació: Quan el sedant fa efecte, el pacient s’endinsa en un estat profund de relaxació que es manté durant tot el tractament i que li proporcionarà una sensació de benestar.
  3. Fi del tractament: Un cop acabat el tractament, el pacient es desperta amb la sensació que només ha estat 10 minuts estirat a la butaca dental. Passats uns minuts.
+ info

Cuida la teva salut bucodental durant l’embaràs

Cuida la teva salut bucodental durant l’embaràs

L’embaràs és una de les etapes més importants en la vida de la dona, una època de moltes transformacions al cos de les futures mares. Els canvis hormonals i vasculars, acompanyats de la variació dels hàbits alimentaris, són capaços de provocar efectes no desitjats en les dents i, sobretot, en les genives (càries, gingivitis, “tumor de l’embaràs”, erosió de l’esmalt o mobilitat dentària).

Són moltes les embarassades que pateixen vòmits durant el primer trimestre. Si a això li sumem les variacions en els hàbits alimentaris i la sequedat bucal que provoca la nova situació hormonal, obtenim una condicions idònies perquè augmenti la possibilitat de patir càries i erosions a les dents.

Un altre dels efectes és l’augment de la incidència de la inflamació en les genives. Per això, les dones en gestació han d’extremar les mesures de neteja i higiene bucals; en cas contrari, poden patir una gingivitis (inflamació de les genives) o veure agreujada la seva malaltia periodontal (pèrdua de l’os que subjecta les dents) si ja la patien prèviament. Les genives estaran vermelles, amb certa inflor, i amb tendència a sagnar.

  • Durant el primer trimestre es solen realitzar només tractaments d’urgència, ja que és en aquest període quan es van a formar les estructures principals del fetus, com ara el sistema nerviós central amb el cervell, el cor i el sistema vascular, etc.
  • El segon trimestre sol ser el moment ideal per a realitzar qualsevol tractament dental, ja que no hi ha cap problema en utilitzar anestèsia local per assegurar l’analgèsia durant el tractament. L’odontòleg farà servir fàrmacs anestèsics que no afectin al bebè.
  • En l’últim trimestre del l’embaràs pot resultar molest el romandre asseguda a la butaca dental durant un període prolongat de temps i és per això que es procura evitar la realització de tractaments llargs, encara que no hi ha inconvenient en practicar tractaments dentals.

Noves evidències i nova investigació han mostrat una relació entre nadons prematurs, de baix pes al néixer i patir gingivitis durant l’embaràs. Això es degut a que l’excés de bactèries, la qual cosa causa la gingivitis, pot entrar en el corrent sanguini a través de les genives i viatjar a l’úter, desencadenant la producció de unes substàncies anomenades “prostaglandines”, dels quals se sospita que indueixen el part prematur. 

Per tot això, és molt convenient que les embarassades vagin a una revisió a la consulta dental abans, durant i després de l’embaràs.El Consell General de Col·legis de Dentistes d’Espanya, en col·laboració amb Lacer, han realitzat una Guia sobre Salut Oral i Embaràs en la qual s’inclouen una sèrie de recomanacions i cures especials per assegurar l’adequada salut de les dones durant els mesos d’embaràs i després de el part, així com la salut del nounat.

+ info

El meu fill té deglució disfuncional o atípica?

El meu fill té deglució disfuncional o atípica?

La deglució atípica és un dels hàbits orals més freqüents en els nens i persistent en alguns adults. Rares vegades es presenta sola, té una forta associació amb la succió digital prolongada i la respiració bucal, això provoca una alteració de les estructures orofacials (dents, mandíbula, paladar, genives, llavis i llengua), que impedeixen una correcta deglució. En canvi quan parlem de deglució disfuncional ens referim a un patró anormal a l’hora d’empassar saliva, líquids o aliments on es veu alterada la funció de masticació, deglució, etc.

COM DETECTAR LA DEGLUCIÓ DISFUNCIONAL?

  • La llengua descansa entre les dents o contra les dents.
  • Respirar per la boca en comptes de pel nas de manera habitual.
  • Maxil·lar superior o inferior cap endavant.
  • Maxil·lar superior o inferior retrògrada.
  • A l’hora d’empassar es necessita elevar el cap, contreure els llavis excessivament, fer ganyotes o sorolls.

QUINS TRACTAMENTS HI HA PER CORREGIR-LA?

Primer de tot cal fer un diagnòstic complet que ha d’incloure la identificació de l’hàbit bucal incorrecte i la seva possible causa. El tractament de la deglució atípica és multidisciplinari en les quals intervenen la logopèdia, l’ortodòncia i si cal la cirurgia, i cal realitzar-los en conjunt per poder aconseguir un bon resultat i que aquest sigui estable en el temps.

  • ORTODÒNCIA: S’ha pogut observar que s’aconsegueixen millors resultats, en termes de qualitat i durabilitat, quan el tractament s’inicia en dentició temporal, per tant, un diagnòstic precoç permetrà millorar significativament el pronòstic.
  • LOGOPÈDIA – TERÀPIA MIOFUNCIONAL: La teràpia miofuncional consisteix en la realització d’exercicis que permeten la reeducació dels patrons musculars amb l’objectiu de restablir l’equilibri muscular orofacial amb una correcta posició i activitat de la llengua tant en deglució com en repòs. A més a més afavoreix el sistema estomatignatic (respiració, succió, masticació, deglució, parla).

La rehabilitació miofuncional i el tractament ortodòntic han d’anar de la mà per aconseguir desfer-nos de l’hàbit de la deglució atípica o disfuncional.

  • CIRURGIA: En els casos on es diagnostiqui una alteració anatòmica que impedeixi la posició correcta la llengua, i per tant la seva funció, com un fre lingual curt o una hipertròfia amigdalar i/o adenoide es pot requerir de tractament quirúrgic addicional.

10 EXERCICIS PER FER A CASA

Realitzar els exercicis lentament, notant com treballen els músculs implicats. Si es fan de pressa o malament no són efectius.

  1. Sostenir la llengua traient-la de la boca sense fregar les dents. (3 sèries x 15 vegades)
  2. Com si llepéssim un gelat cap amunt sense fregar les dents. (3 sèries x 15 vegades)
  3. Col·locar la llengua al paladar de manera que no pugui respirar més que pel nas i, obrint i tancant la boca sense desenganxar la llengua. (3 sèries x 15 vegades)
  4. Pressió de la llengua contra el paladar fent sonar la llegua. Es important que soni més agut que greu. Si sona més greu és que estem fent el adossament amb la punta de la llengua i l’exercici no és eficaç. (3 sèries x 15 vegades)
  5. Projectar els llavis com si féssim un petó aguantat 15 segons. (3 sèries x 15 vegades)
  6. Inflar les galtes i succionar-les. (3 sèries x 15 vegades)
  7. Mastegar el menjar davant d’un mirall fent moviments de rotacions. (2 sèries x 7 vegades)
  8. Dibuixar una “O” amb la boca. (2 sèries x 7 vegades)
  9. Posar la boca som si es volgués fer un badall i forçar un badall. (3 sèries x 15 vegades)
  10. Succió de xeringa. La xeringa ha d’estar introduïda uns 2-3 cm a la boca. (3 sèries x 15 vegades)

CONCLUSIONS

La deglució atípica o disfuncional es caracteritza per la persistència de el patró de deglució infantil més enllà dels 6 anys d’edat considerant-se un hàbit bucal incorrecte i hi ha algunes claus que ens poden ajudar a prevenir aquest hàbit:

  • Oferir lactància materna exclusiva (sempre que sigui possible) s’ha demostrat que la LME és benèfica per al desenvolupament muscular i maxil·lar.
  • Deixar les farinetes com més aviat millor i oferir aliments amb consistència cada vegada més sòlida per ajudar a enfortir els maxil·lars. (als 6 mesos començar amb semi-solids)
  • Evitar l’ús prolongat del xumet, biberó, gots entrenadors. (Maxim fins els 2 anys)
  • Evitar que el nen/a succioni el seu dit o objectes (teles, peluixos, etc.).
  • Realitzar revisions dentals a partir del primer any, cada any.
  • Si hi ha un factor de risc és important acudir a un especialista el més aviat possible.
+ info

Ja ha arribat el fred i amb ell els mocs

Ja ha arribat el fred i amb ell els mocs

Durant l’hivern és comú que els més petits i no tan petits, pateixin refredats, bronquiolitis i d’altres malalties respiratòries més complicades. L’acumulació de moc, juntament amb l’arribada d’un virus fa que el sistema immunològic es debiliti.

La fisioteràpia-osteopatia respiratòria en pediatria pot ajudar als més petits de la casa a expulsar la mucositat.

Degut a la particularitat estructural de l’aparell respiratori dels nadons, així com les predisposicions genètiques, estan exposats a infeccions respiratòries. Aproximadament als 2 anys poden començar a saber sonar-se i els nadons no tenen la capacitat per expectorar de manera autònoma. Per tant, és important saber identificar l’excés de moc i treballar per expulsar-lo.

La mucositat és necessària pel bon funcionament de les nostres vies respiratòries, ja que s’encarrega de netejar-lo i evitar que possibles agents agressors arribin als pulmons. Diàriament generem una quantitat de moc fluid de forma fisiològica i aquesta quantitat augmenta davant agents externs com les temperatures extremes, inflamacions de les vies aèries, entre d’altres.

Els principals objectius de la fisioteràpia-osteopatia respiratòria són:

  • Millorar la manera de respirar.
  • Eliminar les secrecions.
  • Disminuir la sensació de fatiga.
  • Augmentar la capacitat pulmonar i la resistència davant de determinades activitats, com fer esport, per exemple.
  • Millorar la força dels músculs respiratoris.
  • Millorar l’aspecte psico-emocional.

Les indicacions de la fisioteràpia-osteopatia respiratòria en pediatria són molt diverses, podríem dir que les més comuns són:

  • Bronquitis
  • Bronquiolitis
  • Pneumònia
  • Asma
  • Fibrosis quística
  • Atelèctasis
  • Hipersecrecions bronquials
  • Problemes en vies altes

Serà recomanable el tractament quan els petits tenen símptomes d’acumulació de secrecions, tos, sibilàncies o pitus en el pit, quan presenten tiratge (s’ajuden de la musculatura per respirar, hi hagi aleteig nasal, mouen molt la panxa, se’ls hi marca les costelles…), quan dormen malament, no mengen i estiguin irritables.

En el nostre servei realitzem sessions individualitzades, aplicant tècniques manuals per ajudar a expulsar el moc dels nostres infants i explicar exercicis que permeten aconseguir permeabilitzar les vies aèries, controlar la dispnea (sensació subjectiva de falta d’aire) i augmentar la tolerància a l’esforç.

La fisioteràpia-osteopatia respiratòria és una eina fonamental per prevenir, curar o estabilitzar les alteracions que afecten al sistema respiratori i disminuir l’excés de medicació.

En qualsevol cas, les tècniques realitzades pel fisioterapeuta-osteòpata són passives e indolores pels infants.

Quan aquests són més col·laboradors les tècniques passen a ser actives recolzant-nos en jocs per ajudar a expulsar el moc. En aquesta edat més col·laboradora és important ensenyar una bona higiene pulmonar i nasal.

La fisioteràpia-osteopatia respiratòria en pediatria ens servirà com a complement a la pauta mèdica ja que ens vindrà amb un diagnòstic i ens aporta els beneficis de:

  • Facilitar l’expectoració de les secrecions, això farà que els infants mengin millor i descansin.
  • Evitar complicacions broncopulmonars.
  • Disminuir el número d’ingressos i estàncies hospitalàries.

De manera general, podem dir que la fisioteràpia-osteopatia respiratòria en pediatria pot ajudar a millorar l’estat general dels infants, afavorir el descans nocturn i l’alimentació, en definitiva, la seva qualitat de vida.

Us esperem a Salut i Més per ajudar als vostres petits i els seus processos respiratoris.

+ info

Utilitzar fluor en nens és recomanable?

Utilitzar fluor en nens és recomanable?

Les càries dentals són una de les malalties més comunes en nens i adults a tot el món.

L’aplicació de fluor sobre les dents és una de les millors maneres de prevenir les càries. El fluor protegeix les dents i els fa més forts i resistents als àcids que generen els bacteris orals, al metabolitzar els sucres dels aliments.

Hi ha dos tipus d’aplicacions de fluor:

  • A LA CLÍNICA DENTAL

Gels de fluor

El gel de fluor s’aplica amb unes cubetes de plàstic d’un sol ús en les dues arcades dentals. Es deixa aplicat uns cinc minuts. Durant la següent mitja hora el nen no ha de beure aigua i en les següents 24 hores no prendre lactis per no inhibir l’acció del fluor. És recomanable aplicar-lo cada 6-12 mesos.

Vernissos de fluor

El vernís de fluor s’aplica a càries molt superficials que només afecten l’esmalt. Aquestes càries apareixen com taques blanques o marrons. Si ja estan profundes és convenient empastar-les.

  • A CASA

Pasta de dents

Les que són enriquides en fluor per ajudar a la prevenció de càries. És convenient que el nen es raspalli les dents tres vegades al dia. I no s’ha d’oblidar mai fer-ho abans d’anar a dormir, ja que la formació de càries és més alta mentre dormim.

La recomanació és utilitzar una quantitat de pasta de dents amb fluor de la mida d’un arròs fins als 3 anys d’edat. Posteriorment, per a nens entre 3 i 6 anys, la recomanació de quantitat és la de la mida d’un pèsol.

Col·lutoris

És convenient que el nen faci servir els col·lutoris amb fluor. Primer és preferible que assimilin primer la importància del raspallat i més endavant començar amb els col·lutoris.

De 10 a 12 anys és una bona edat per començar a agafar aquesta rutina. S’ha de glopejar durant al menys dos minuts perquè resulti efectiu.

És important saber que massa fluor pot ser tòxic i pot causar l’aparició de taques blanques, marrons o negres en la part externa de les dents. Fins i tot pot provocar que l’esmalt dental es torni aspre.

Per això, els suplements de fluor sempre han de ser prescrits pel professional tenint en compte les condicions especials de l’infant.

Per últim recomanem visitar el dentista sempre un cop l’any i fer-se una revisió i higiene bucodental, d’aquesta manera es podrà fer un tractament de prevenció contra les càries.

+ info

Com afecta l’ús de la mascareta la comunicació oral i les cordes vocals

Com afecta l’ús de la mascareta la comunicació oral i les cordes vocals
  1. L’ús de la mascareta dificulta la comunicació en general i afavoreix l’abús i el mal ús vocal. De fet molts professionals de la veu comencen a patir disfonia. Perquè passa això?

Doncs és evident que la mascareta dificulta la projecció de la veu, traient volum, perquè en comptes de que la veu surti a l’aire, topa amb la mascareta i ha de travessar aquesta tela, fent que s’amortitzi el so que emetem. També altera la nostra pròpia percepció de la veu i ens obliga a alçar-la i projectar-la, a més de tenir una millor articulació vocal

2. Què pot provocar la fatiga vocal? Quins factors dificulten la comunicació en general?

La fatiga vocal es pot produir quan no estem preparats físicament per mantenir la projecció de la veu en un temps determinat, per tant, implica fer un major esforç vocal si no es coneixen les tècniques de projecció de la veu.

Pel que fa als factors que dificulten la comunicació, són la manca d’expressió oral important per la lectura labial i la mímica facial, l’articulació, l’entonació, la prosòdia, el ritme, la intensitat, la projecció de la veu i la direcció del so. Quan algun d’aquests components es troba compromès, fa que s’alteri la nostra comunicació verbal.

3. En el cas dels professors, la mascareta compromet la intensitat de la veu i és per això que la forcen?

La majoria de professors que em trobo a la consulta, tenen problemes de veu pel fet d’utilitzar un esforç vocal mantingut. Aleshores, amb la mascareta, és molt probable que alguns professors que ja tenien tendència a un tipus de mecanisme d’esforç per parlar, estiguin agreujant les seves dificultats vocals per projectar, augmentant la intensitat i forçant la veu.

4. Què hauríem de fer per intentar evitar no forçar les cordes vocals? (Consells)

Per evitar forçar les cordes vocals hi ha 3 tipus d’hàbits que hem de seguir:

  • Hàbits generals: estar en bona forma física, tenir estabilitat emocional, dormir al voltant de 8 hores o més i evitar situacions que ens puguin produir estrès.
  • Hàbits no vocals: no fumar, vigilar amb els aires acondicionats (l’aire fred resseca molt les cordes vocals), hidratar-se molt, beure molta aigua (1,5 / 2 litres al dia), no veure alcohol i encara menys si és calent, a l’hivern protegir-se el coll de l’aire fred, no carraspejar, respirar pel nas, fer bafs de vapor d’aigua i no menjar caramels, ja que fan l’efecte contrari (quan l’acabem ens ressequen més la gola).
  • Hàbits vocals: tenir una bona respiració, estar relaxats, realitzar una bona projecció de la veu, escalfar la veu, mantenir una bona postura corporal, no forçar les cordes vocals, no xiuxiuejar, evitar atacs durs de les cordes vocals (millor fer atacs simultanis on deixem anar la veu i l’aire al mateix temps), cantar, tenir un bon suport vocal i fer descansos vocals.

5. Si no parlem, hem de respirar pel nas?

Si, sempre hem de respirar pel nas, ja que quan inspirem, les foses nasals, ajuden a netejar, humitejar i escalfar l’aire.

6. La hidratació

La hidratació és molt important, hauríem de veure aigua sovint, sobretot si som professionals on la nostra eina de treball, principalment, és la veu. Però amb la mascareta, el fet de veure aigua, és difícil i suposa un problema, ja que hem de portar-la tota l’estona i no ens la podem treure. Per tant, hauríem de trobar un moment per poder-ho fer, entre classe i classe, entre pacients… és essencial veure aigua encara que no tinguem set, per tal d’hidratar les cordes vocals.

També, com he esmentat anteriorment, fer bafs de vapor d’aigua amb humidificadors o bé, com a mi m’agrada més, bullint una mica d’aigua, on li podem posar algunes fulles de menta o eucaliptus.

7. Com controlar la intensitat del volum?

La intensitat o volum de la veu, el que entenem per fort o fluix, és a dir, la potència acústica transferida per la veu, és el resultat de la suma de mecanismes glòtics, ressonencials i de control de l’aire, i per tant, el seu control sostenible demana una funció vocal equilibrada. El volum que percebem és la suma de l’activitat glòtica més la seva potenciació a les cavitats de ressonància i per aconseguir un bon equilibri depèn de l’obtenció del volum desitjable en les diferents situacions comunicatives i contextos vocals (en veu espontània, projectada, de crida i el crit). El control sobre la intensitat és molt complex i està relacionat amb tota la mecànica fonatòria, és a dir, que per controlar el volum de la veu, primer hem de controlar el flux d’aire, ja que la variació de la intensitat depèn de la força d’espiració i del grau d’obertura de la boca.

També cal tenir en compte la percepció subjectiva de la intensitat, és a dir, la sonoritat, i la sensibilitat auditiva de qui escolta.

8. És important vocalitzar i potenciar l’expressió facial?

Considero que és important realitzar una bona vocalització i potenciar l’expressió facial, ja que moltes vegades no som conscients de que ens guiem molt per la lectura labial i la mímica facial, aleshores, per l’altre persona que ens escolta és una desavantatge, ja que el fet de portar una mascareta i no poder veure els llavis de l’interlocutor, dificulta la comunicació.

Tornant a la pregunta anterior, si per exemple un nen que no escoltava o no estava del tot atent a les explicacions del professor, es guiava per la lectura labial, però ara, suposa una dificultat, ja que no ho podrà fer i el professor haurà de vocalitzar i potenciar la mímica facial, també cal esmentar que aquesta desavantatge es dóna clarament amb els nens que tenen dèficit auditiu, ja que el fet de poder veure la boca de l’interlocutor els hi donava una ajuda visual que ara no tenen.

9. Hi han amplificadors portàtils? serien una bona mesura?

Existeixen diversos amplificadors portàtils que funcionen amb un micròfon connectat a uns auriculars o bé a uns altaveus. És una eina que sobretot s’ha utilitzat molt amb nens amb dèficit auditiu. Aquests nens es col·loquen l’auricular i el professor parla pel micròfon. Trobo que ara és una gran alternativa per a que els professors no hagin de forçar la veu i és un bon moment per fer-lo servir a les escoles. Jo recomanaria que a les aules s’utilitzés un amplificador connectat a un altaveu per tal de que la veu del professor arribi a tots els alumnes sense cap sobre esforç vocal per part del docent. Per tant, sí, considero que és una bona mesura.

10. En cas que comencem a notar problemes amb la veu, què hem de fer? Com la podem cuidar cada dia per evitar mals majors?

En cas de començar a notar algun problema amb la veu, evidentment, recomano consultar-ho amb un professional, en aquest cas, amb un logopeda, ja que és l’especialista en rehabilitar aquesta funció i podrà donar eines i estratègies de cara a tenir una bona higiene vocal, així com, assessorar, orientar i prevenir possibles alteracions de la veu.

També cal dir, que no està de més, visitar un otorinolaringòleg o bé, un foniatra per poder valorar l’estat de les cordes vocals.

Per cuidar la veu, cal seguir els consells esmentats anteriorment, és a dir, mantenir uns bons hàbits generals, no vocals i vocals

Us deixem el enllaç per si voleu escolta l’entrevista (Minut 29:50)

https://www.ivoox.com/submari-dilluns-09-11-2020-programa-2-132-audios-mp3_rf_60104602_1.html

+ info

La importància de raspallar-se bé les dents amb brackets

La importància de raspallar-se bé les dents amb brackets

Saber com raspallar-se les dents amb brackets és imprescindible per als qui porten aquest tipus d’aparells. En primer lloc, perquè la higiene bucal resulta més complicada per la presència dels brackets, així com altres aparells d’ortodòncia fixa.

En segon lloc perquè els aparells dentals afavoreixen l’acumulació de placa bacteriana i que puguin quedar més restes d’aliments a la boca després dels àpats.

I finalment, les aftes bucals, nafres o ferides que poden aparèixer durant el tractament d’ortodòncia també solen limitar o entorpir la higiene bucal.

Per tot això, el més important és adoptar certs hàbits i comptar amb productes específics per al raspallat de les dents amb brackets:

  • Prestar una atenció minuciosa al raspallat de les dents. S’han d’assegurar de netejar tota la superfície dental, insistint en les zones de més difícil accés.
  • Triar un raspall de dents especial per brackets. Precisament perquè la neteja dental resulta més difícil amb aparells, és preferible utilitzar un raspall de dents per ortodòncia que estigui dissenyat per a aquest fi.
  • Utilitzar una pasta de dents per ortodòncia. Una bona pasta de dents per brackets hauria d’incloure principis actius que inhibeixin la formació de placa bacteriana i ajudin a prevenir la gingivitis. A més a més solen portar ingredients calmants i protectors enfront de aftes bucals, frecs i ferides.
  • Insistir en la neteja interdental. Després de la raspallada, és important dedicar uns minuts a la higiene entre les dents. Per a això, es recomana usar raspalls interproximals o irrigadors.
  • Concloure amb un col·lutori per ortodòncia. Esbandir la boca després de la raspallada i la neteja interdental és la millor manera de completar la higiene bucal. A més ajuda a inhibir la placa dental, reforçar l’esmalt i arribar a tots els espais de la cavitat bucal.

A més de totes aquestes recomanacions volem incidir en l’elecció del raspall elèctric per dur a terme una millor higiene bucodental. Sobre aquests raspalls, de fet, una de les seves principals indicacions d’ús és en la higiene de persones que porten ortodòncia. Hi ha estudis que demostren una disminució de la inflamació gingival i de la placa bacteriana després de l’ús de raspalls amb tecnologia sònica.

+ info
×

Powered by WhatsApp Chat

×