Tot dentista

EMBARÀS I TRACTAMENTS DENTALS

EMBARÀS I TRACTAMENTS DENTALS

És molt habitual les situacions d’embaràs i tractaments dentals i les múltiples dubtes que genera per a la pacient si s’ha de fer un determinat tractament o no.
El que habitualment preocupa és els productes que farem servir en els tractaments, no tant el tractament en si mateix.
Parlarem dels productes més habituals que poden generar dubtes:
Anestèsia.
Odontologia conservadora
Preguntes més freqüents.
Tractament de la gingivitis.

ANESTÈSIA
És el producte químic més habitual i que s’injecta a la boca i passa a el torrent sanguini.
L’anestèsia local odontològica més habitual és la articaïna, també lidocaïna i mepivacaïna.
A més porten conservants, parabens i epinefrina (Adrenalina).
La Epinefrina produeix vasoconstricció, amb l’objectiu de reduir el sagnat i augmentar el temps de durada de l’efecte anestèsic.
D’entrada i de manera general és millor evitar l’ús de productes químics durant els 6 primers mesos.
Per tant és millor no fer servir anestèsia en aquest període.
En el 3r trimestre es pot usar anestèsia preferiblement sense Epinefrina, per tant el millor és mepivacaïna, que no porta vasoconstrictor.
En cas d’usar per necessitat en període anterior a l’tercer trimestre millor fer servir mepivacaïna.
Així que no hi ha problema en cas d’urgència d’utilitzar-la, però és molt important que aviseu a el personal de la clínica perquè el tinguin en compte.

PRODUCTES D’ODONTOLOGIA CONSERVADORA
Aquests materials són els més habituals en la pràctica diària, dins de l’odontologia conservadora.
Àcid ortofosfòric (Gravat), adhesius dentals, composite, ciments de resina o ionòmer de vidre. Aquests productes es fan servir per a les obturacions, “empastaments”, i reconstruccions de dents.
Els ciments s’usen per enganxar perns, pals, corones o ponts.
Hipoclorit Sòdic, gutaperxa i ciments. Aquests es fan servir en els tractaments dels conductes de la dent, “matar nervi”, per desinfectar i farcides els mateixos.
Els materials per a reconstrucció i cimentat no tenen cap contraindicació ja que no entren en contacte amb el torrent sanguini, ni emeten vapors tòxics.
Antigament l’amalgama portava Mercuri per la qual cosa no s’havia de fer servir en dones embarassades. Actualment no s’usa.
El mateix passa amb els materials d’endodòncia, aquests no produeixen cap dany.

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS SOBRE ODONTOLOGIA I EMBARÀS

Es pot treure un queixal estant embarassada?
Si es pot treure, sempre si és possible en el 3r trimestre i amb mepivacaïna.
Sempre es podrà anar posposant l’extracció a l’3º trimestre amb tractament farmacològic segur, amoxicil·lina i paracetamol.

¿Es pot empastar un queixal o matar el nervi estant embarassada?
Normalment empastar es pot sense cap problema, evitant l’anestèsia en els primers 6 mesos.
El tractament de conductes és més difícil fer-si la causa és una pulpitis doncs no es pot accedir a l’conducte sense posar anestèsia.
Si hi ha necrosi és més senzill doncs normalment no hi ha dolor a l’entrar als conductes. En qualsevol cas en el tercer trimestre no hi ha problema per posar anestèsia.
Tant l’hipoclorit sòdic com el material de rebliment no afecten l’embaràs.

Quins són els problemes bucals durant l’embaràs?
El principal problema durant l’embaràs és la gingivitis relacionada amb l’activitat de l’hormona Progesterona.
Aquesta hormona augmenta la inflamació de les genives que es veu augmentada per la presència de placa. De vegades és tal la inflamació que pot aparèixer el que diu epulis gravídico o de l’embaràs que és un engrandiment exagerat d’una part de la geniva.

TRACTAMENT DE LA GINGIVITIS DURANT L’EMBARÀS
En primer lloc una exhaustiva higiene bucal.
Utilitza en els moments més àlgids rentades de Clorhexidina a l’0,12% durant no més de 10 dies.
Realitzar com a mínim una higiene dental a la clínica durant l’embaràs.
Si apareix un epulis, s’ha de tractar higienitzant, normalment desapareix després de donar a llum, sinó passa o és molt molest es pot eliminar amb una petita cirurgia.
Com a conclusió direm que és molt aconsellable una revisió durant l’embaràs per prevenir l’aparició de gingivitis i altres patologies.

+ info

El flegmó, motius pels quals pot aparèixer i com solucionar-ho

El flegmó, motius pels quals pot aparèixer i com solucionar-ho

El flegmó com a definició és una inflamació aguda purulenta, que, a diferència de l’abscés, està mal delimitada i s’estén de forma difusa pels teixits.

No confondre amb abscés ja que aquest és una cavitat clarament delimitada.

QUAN ES PRODUEIX UN FLEGMÓ?
El flegmó està relacionat amb una infecció bucodental.
El procés infecciós s’origina per la comunicació de la boca amb el teixit periodontal de la dent, és a dir els teixits de subjecció de la dent.
Aquesta comunicació pot ocórrer a causa d’una càries que arriba a el teixit pulpar de la dent, “nervi”, provocant inicialment una pulpitis, una necrosi i creant un abscés. Una altra possibilitat és l’entrada directa per via periodontal, això sol ocórrer en dents amb problemes periodontals, és a dir relacionats amb la seva inserció en l’os. Es pot també iniciar amb abscés.
Un abscés persistent pot arribar a provocar un flegmó. Aquest es caracteritza per l’externalització als teixits adjacents i aquesta inflamació es fa visible externament, és a dir s’aprecia a la cara com una inflamació que pot arribar a cobrir tota l’extensió de la galta fins a l’ull.

TRACTAMENT
Quan la infecció està en la fase abscés es pot drenar fent una incisió que alliberi la inflamació i infecció i amb el consegüent alleugeriment per al pacient. En la fase de flegmó no cal fer aquesta acció ja que la infecció no està localitzada.
En tots dos casos un tractament amb antibiòtic seria obligat per eliminar aquesta infecció.
A més d’aquest tractament antibiòtic, cal tractar la causa.
En cas que el seu origen fos una gran càries, el normal és fer un tractament dels conductes de la dent o l’extracció de la dent si està molt destruït, sense possibilitat de reconstrucció.
En cas d’origen periodontal caldria comprovar la causa. Si fos reversible fer una correcta neteja de la zona i explicar hàbits d’higiene d’aquesta zona en domicili, si fos irreversible caldria extreure la dent.
El flegmó tot i no ser una infecció que pugui comprometre zones vitals, en general, sí que és important tractar de no arribar-hi doncs un flegmó si es situa en zones properes a les vies aèries pot comprometre vies respiratòries.
Com a consell acudir a l’odontòleg en cas de notar una possible infecció a la boca.

+ info

Utilitzar fluor en nens és recomanable?

Utilitzar fluor en nens és recomanable?

Les càries dentals són una de les malalties més comunes en nens i adults a tot el món.

L’aplicació de fluor sobre les dents és una de les millors maneres de prevenir les càries. El fluor protegeix les dents i els fa més forts i resistents als àcids que generen els bacteris orals, al metabolitzar els sucres dels aliments.

Hi ha dos tipus d’aplicacions de fluor:

  • A LA CLÍNICA DENTAL

Gels de fluor

El gel de fluor s’aplica amb unes cubetes de plàstic d’un sol ús en les dues arcades dentals. Es deixa aplicat uns cinc minuts. Durant la següent mitja hora el nen no ha de beure aigua i en les següents 24 hores no prendre lactis per no inhibir l’acció del fluor. És recomanable aplicar-lo cada 6-12 mesos.

Vernissos de fluor

El vernís de fluor s’aplica a càries molt superficials que només afecten l’esmalt. Aquestes càries apareixen com taques blanques o marrons. Si ja estan profundes és convenient empastar-les.

  • A CASA

Pasta de dents

Les que són enriquides en fluor per ajudar a la prevenció de càries. És convenient que el nen es raspalli les dents tres vegades al dia. I no s’ha d’oblidar mai fer-ho abans d’anar a dormir, ja que la formació de càries és més alta mentre dormim.

La recomanació és utilitzar una quantitat de pasta de dents amb fluor de la mida d’un arròs fins als 3 anys d’edat. Posteriorment, per a nens entre 3 i 6 anys, la recomanació de quantitat és la de la mida d’un pèsol.

Col·lutoris

És convenient que el nen faci servir els col·lutoris amb fluor. Primer és preferible que assimilin primer la importància del raspallat i més endavant començar amb els col·lutoris.

De 10 a 12 anys és una bona edat per començar a agafar aquesta rutina. S’ha de glopejar durant al menys dos minuts perquè resulti efectiu.

És important saber que massa fluor pot ser tòxic i pot causar l’aparició de taques blanques, marrons o negres en la part externa de les dents. Fins i tot pot provocar que l’esmalt dental es torni aspre.

Per això, els suplements de fluor sempre han de ser prescrits pel professional tenint en compte les condicions especials de l’infant.

Per últim recomanem visitar el dentista sempre un cop l’any i fer-se una revisió i higiene bucodental, d’aquesta manera es podrà fer un tractament de prevenció contra les càries.

+ info

Què són les dents de tauró?

Què són les dents de tauró?

Entre els cinc i els set anys les dents de llet van caient per donar pas als definitius, però en un 10% dels casos es produeix un fenomen conegut com “dents de tauró”, que succeeix quan la dent permanent creix per darrere de la dent de llet sense que aquest s’hagi caigut.

Encara que als pares, aquest fenomen en la dentició els pot resultar alarmant, és important saber que en la majoria dels casos es resoldrà de forma natural en pocs dies, però sempre ha de ser el Odontopediatra qui valori cada cas concret pel que convé visitar-se forma regular i no oblidar-nos d’ajudar els més petits a que mantinguin una correcta higiene i uns adequats hàbits de salut bucodental.

Demana visita pel teu fill a Salut i Més.

Ens trobaràs al CAP de Matadepera i al CAP Sant Llàtzer.

Truca’ns al 93 736 87 73.

+ info

ESTÈTICA DENTAL

ESTÈTICA DENTAL

L’estètica de les teves dents va lligada a les teves ganes de somriure.

Si mastegues molts aliments durs com fruits secs o glaçons de gel, et grinyolen les dents o tens una perforació a la boca, el risc de trencar una dent és més gran. Potser sentis dolor, depenent de quanta dent hagis perdut. També pot ser que sentis una vora irregular en passar la llengua per sobre.

El teu dentista pot fer servir un empastament del color de la teva dent, a una funda o corona per donar-li forma al teu somriure després d’un trencament més gran.

No t’ho pensis més i vine a veure’ns o truca’ns al 93 736 87 73

+ info

Mala oclusió

Mala oclusió

La mala oclusió apareix quan les dents no estan degudament alineats o les files superior i inferior no encaixen adequadament.
Hi ha diverses causes perquè es produeixi la mala oclusió, gairebé totes elles produïdes en la infància: xuclar-se el dit fins edat avançada, ús excessiu del biberó o respirar per la boca són alguns d’ells. A més, també apareix quan les dents de llet tenen poc espai entre ells, el que fa que les definitives hagin de créixer torts.

+ info

IRRIGADOR

IRRIGADOR

L’irrigador és un element d’higiene bucal que aplica un raig pulsatiu d’aigua o una altra solució a pressió i que ajuda a l’eliminació dels bacteris i les restes d’aliments adherits a la superfície dental, incloent les zones interproximals, i en llocs de difícil accés.

+ info

Tècnica de l’emblanquiment dental

Tècnica de l’emblanquiment dental

Una de les principals particularitats d’aquesta tècnica és que es duu a terme des de casa, per la qual cosa estem davant un mètode còmode, senzill i econòmic.

A més cal destacar que és una forma eficaç de blanquejar les dents i que ens oferirà excel·lents resultats ja que compta amb la supervisió d’un professional, es una opció indispensable ja que actualment existeixen nombrosos productes per blanquejar al mercat sense que sigui necessària la intervenció d’un especialista en la matèria.

No obstant, la principal raó per la qual és necessària la col·laboració d’un especialista en el sector es deu al fet que ens recomanaran aquell tipus d’emblanquiment que no solament s’ajusti a la nostra situació i necessitats sino que també ens oferirà un producte que no perjudiqui els teixits orals.

Una vegada que s’ha decidit el tipus de tractament que s’ajusta al pacient es prepararan, en un laboratori dental, fèrules de silicona personalitzades tenint en compte la mandíbula del pacient i que es mantindran en la boca durant diverses hores al dia, una rutina que es durà a terme de dues a quatre setmanes. En definitiva estem davant una tècnica còmoda i que ens proposa uns resultats estètics excel·lents.

També has de saber quins aliments afavoreixen el blanc dels nostre somriure.

Les fruites i verdures cruixents com la pastanaga, les mongetes verdes fresques i l’api ajuden a eliminar les taques de les dents! També están incloses les maduixes perquè contenen àcid màlic que ajuden a mantenir el blanc del teu somriure.

A què esperes per millorar el teu somriure?

Truca’ns al 937 368 773.

+ info

Com tractar els diferents tipus de periodontitis?

Com tractar els diferents tipus de periodontitis?

La periodontitis és coneguda com la malaltia de les genives. Els bacteris o placa bacteriana s’acumula en els buits existents entre les genives i les dents donant com a resultat, en el pitjor dels casos, la pèrdua de la dent. Encara que la major part de la població no és conscient, és una afecció que pateixen el 40% dels adults, aquesta xifra s’incrementa fins al 65% de periodontitis en els majors de 55 anys. La Periodontitis severa o avançada es dóna en un 12% de la població adulta. I sent la sisena infecció més freqüent segons l’OMS (Organització mundial de la Salut).

Aquest tipus d’alteracions, tant si es troben en una fase avançada com en una fase inicial, cal tractar-les per evitar problemes més greus, que poden focalitzar-se en les genives, en la pèrdua d’os i d’alguna peça dental, o en l’augment de risc d’altres problemes com infarts de cor, pneumònies o pitjor control de la diabetis.

Per solucionar aquesta afecció dental cal tenir en compte que hi ha diferents graus de periodontitis, havent tractaments específics per als estats més avançats.

Abans de poder diagnosticar un cas com periodontitis, quan ens trobem en una fase inicial on només la geniva està afectada, pot resultar ser un cas de gingivitis. Aquest precedent a la periodontitis pot ser molest, però no tan perillós ja que no hi ha una afectació en l’os.

El primer nivell d’aquesta patologia se l’anomena periodontitis inicial. En aquests casos, es realitzarà un estudi periodontal en el qual es realitzarà un periodontograma i radiografies de la boca del pacient per veure si la infecció ha arribat, o no, a l’os i de quina manera. D’aquesta manera es podrà realitzar un bon diagnòstic que és el que acabarà determinant el tractament en concret. A continuació, l’especialista o periodontista procedirà a realitzar la fase bàsica en què es fa la profilaxi o higiene amb ensenyament d’higiene oral. Es realitza una neteja bucal per eliminar la placa bacteriana. Seguidament es fa un raspat i allisat radicular, llevant la tosca de l’arrel per sota de les genives, normalment amb una mica d’anestèsia.

El segon estadi, una mica més greu que l’anterior, es denomina periodontitis moderada. També s’han de realitzar periodontograma i radiografies, i una neteja bucal per eliminar la placa bacteriana, a més d’informació, motivació i raspat radicular, anteriorment anomenat curetage. Aquest tractament en general no produeix molèsties ni inflamació.

El tercer nivell de més gravetat és la periodontitis avançada o severa on la pèrdua d’os arriba a dos terços de l’arrel de les dents. Pot ser localitzada o generalitzada. Se segueix fent el mateix procediment que els dos tractaments anteriors combinat amb un o dos antibiòtics sistèmics. De vegades és necessària una cirurgia periodontal que inclou microempelts per recuperar l’os perdut. D’aquesta manera hi ha una millora a nivell de salut ja que no es deixa la possibilitat que es tornin a dipositar els bacteris. És un mètode mínimament invasiu en què es fa una incisió petita a la geniva de la zona a tractar i allà s’introdueixen empelts d’os o de geniva.

Finalment, el periodontista debrerá comentar-li al pacient que haurà d’acudir a la consulta per fer revisions cada 4 o 6 mesos aproximadament en funció del seu risc a tornar a patir Periodontitis. És la revaluació i manteniment per tenir un control del resultat del tractament. Se segueix l’estat de les genives per evitar que els bacteris tornin a aparèixer. També, és important esmentar que tot professional hauria de recomanar als pacients sotmesos a tractament un estricte manteniment de la seva higiene bucal, per eliminar qualsevol risc de tornar a tenir aquest tipus de malalties.

En el cas que notis sagnat i les teves genives, mobilitat en les teves dents, mala olor, mal gust de boca o miris les peces dentals més llargues no dubtis a acudir al teu clínica per tractar el teu cas com més aviat millor. Si deixes passar aquesta infecció pot sorgir dificultat al mastegar, problemes estomacals, mal, sagnat, alteracions estètiques i fins i tot la pèrdua de dents i empitjorament de la teva Salut general, en el pitjor cas.

Font: Nart Clínica Dental

+ info
×

Powered by WhatsApp Chat

×