Les càries dentals són una de les malalties més comunes en nens i adults a tot el món.
L’aplicació de fluor sobre les dents és una de les millors maneres de prevenir les càries. El fluor protegeix les dents i els fa més forts i resistents als àcids que generen els bacteris orals, al metabolitzar els sucres dels aliments.
Hi ha dos tipus d’aplicacions de fluor:
A LA CLÍNICA DENTAL
Gels de fluor
El gel de fluor s’aplica amb unes cubetes de plàstic d’un sol ús en les dues arcades dentals. Es deixa aplicat uns cinc minuts. Durant la següent mitja hora el nen no ha de beure aigua i en les següents 24 hores no prendre lactis per no inhibir l’acció del fluor. És recomanable aplicar-lo cada 6-12 mesos.
Vernissos de fluor
El vernís de fluor s’aplica a càries molt superficials que només afecten l’esmalt. Aquestes càries apareixen com taques blanques o marrons. Si ja estan profundes és convenient empastar-les.
A CASA
Pasta de dents
Les que són enriquides en fluor per ajudar a la prevenció de càries. És convenient que el nen es raspalli les dents tres vegades al dia. I no s’ha d’oblidar mai fer-ho abans d’anar a dormir, ja que la formació de càries és més alta mentre dormim.
La recomanació és utilitzar una quantitat de pasta de dents amb fluor de la mida d’un arròs fins als 3 anys d’edat. Posteriorment, per a nens entre 3 i 6 anys, la recomanació de quantitat és la de la mida d’un pèsol.
Col·lutoris
És convenient que el nen faci servir els col·lutoris amb fluor. Primer és preferible que assimilin primer la importància del raspallat i més endavant començar amb els col·lutoris.
De 10 a 12 anys és una bona edat per començar a agafar aquesta rutina. S’ha de glopejar durant al menys dos minuts perquè resulti efectiu.
És important saber que massa fluor pot ser tòxic i pot causar l’aparició de taques blanques, marrons o negres en la part externa de les dents. Fins i tot pot provocar que l’esmalt dental es torni aspre.
Per això, els suplements de fluor sempre han de ser prescrits pel professional tenint en compte les condicions especials de l’infant.
Per últim recomanem visitar el dentista sempre un cop l’any i fer-se una revisió i higiene bucodental, d’aquesta manera es podrà fer un tractament de prevenció contra les càries.
Entre els cinc i els set anys les dents de llet van caient per donar pas als definitius, però en un 10% dels casos es produeix un fenomen conegut com “dents de tauró”, que succeeix quan la dent permanent creix per darrere de la dent de llet sense que aquest s’hagi caigut.
Encara que als pares, aquest fenomen en la dentició els pot resultar alarmant, és important saber que en la majoria dels casos es resoldrà de forma natural en pocs dies, però sempre ha de ser el Odontopediatra qui valori cada cas concret pel que convé visitar-se forma regular i no oblidar-nos d’ajudar els més petits a que mantinguin una correcta higiene i uns adequats hàbits de salut bucodental.
Demana visita pel teu fill a Salut i Més.
Ens trobaràs al CAP de Matadepera i al CAP Sant Llàtzer.
L’estètica de les teves dents va lligada a les teves ganes de somriure.
Si mastegues molts aliments durs com fruits secs o glaçons de gel, et grinyolen les dents o tens una perforació a la boca, el risc de trencar una dent és més gran. Potser sentis dolor, depenent de quanta dent hagis perdut. També pot ser que sentis una vora irregular en passar la llengua per sobre.
El teu dentista pot fer servir un empastament del color de la teva dent, a una funda o corona per donar-li forma al teu somriure després d’un trencament més gran.
No t’ho pensis més i vine a veure’ns o truca’ns al 93 736 87 73
La mala oclusió apareix quan les dents no estan degudament alineats o les files superior i inferior no encaixen adequadament.
Hi ha diverses causes perquè es produeixi la mala oclusió, gairebé totes elles produïdes en la infància: xuclar-se el dit fins edat avançada, ús excessiu del biberó o respirar per la boca són alguns d’ells. A més, també apareix quan les dents de llet tenen poc espai entre ells, el que fa que les definitives hagin de créixer torts.
La diabetis és una malaltia crònica que provoca que el pàncrees no produeixi prou insulina, el que fa que la glucosa no s’absorbeixi correctament i circuli lliurement per la sang.
Les persones amb diabetis tenen un major risc de patir infeccions a la boca, especialment malalties periodontals. Aquests són alguns dels riscos principals:
L’irrigador és un element d’higiene bucal que aplica un raig pulsatiu d’aigua o una altra solució a pressió i que ajuda a l’eliminació dels bacteris i les restes d’aliments adherits a la superfície dental, incloent les zones interproximals, i en llocs de difícil accés.
Una de les principals particularitats d’aquesta tècnica és que es duu a terme des de casa, per la qual cosa estem davant un mètode còmode, senzill i econòmic.
A més cal destacar que és una forma eficaç de blanquejar les dents i que ens oferirà excel·lents resultats ja que compta amb la supervisió d’un professional, es una opció indispensable ja que actualment existeixen nombrosos productes per blanquejar al mercat sense que sigui necessària la intervenció d’un especialista en la matèria.
No obstant, la principal raó per la qual és necessària la col·laboració d’un especialista en el sector es deu al fet que ens recomanaran aquell tipus d’emblanquiment que no solament s’ajusti a la nostra situació i necessitats sino que també ens oferirà un producte que no perjudiqui els teixits orals.
Una vegada que s’ha decidit el tipus de tractament que s’ajusta al pacient es prepararan, en un laboratori dental, fèrules de silicona personalitzades tenint en compte la mandíbula del pacient i que es mantindran en la boca durant diverses hores al dia, una rutina que es durà a terme de dues a quatre setmanes. En definitiva estem davant una tècnica còmoda i que ens proposa uns resultats estètics excel·lents.
També has de saber quins aliments afavoreixen el blanc dels nostre somriure.
Les fruites i verdures cruixents com la pastanaga, les mongetes verdes fresques i l’api ajuden a eliminar les taques de les dents! També están incloses les maduixes perquè contenen àcid màlic que ajuden a mantenir el blanc del teu somriure.
La periodontitis és coneguda com la malaltia de les genives. Els bacteris o placa bacteriana s’acumula en els buits existents entre les genives i les dents donant com a resultat, en el pitjor dels casos, la pèrdua de la dent. Encara que la major part de la població no és conscient, és una afecció que pateixen el 40% dels adults, aquesta xifra s’incrementa fins al 65% de periodontitis en els majors de 55 anys. La Periodontitis severa o avançada es dóna en un 12% de la població adulta. I sent la sisena infecció més freqüent segons l’OMS (Organització mundial de la Salut).
Aquest tipus d’alteracions, tant si es troben en una fase avançada com en una fase inicial, cal tractar-les per evitar problemes més greus, que poden focalitzar-se en les genives, en la pèrdua d’os i d’alguna peça dental, o en l’augment de risc d’altres problemes com infarts de cor, pneumònies o pitjor control de la diabetis.
Per solucionar aquesta afecció dental cal tenir en compte que hi ha diferents graus de periodontitis, havent tractaments específics per als estats més avançats.
Abans de poder diagnosticar un cas com periodontitis, quan ens trobem en una fase inicial on només la geniva està afectada, pot resultar ser un cas de gingivitis. Aquest precedent a la periodontitis pot ser molest, però no tan perillós ja que no hi ha una afectació en l’os.
El primer nivell d’aquesta patologia se l’anomena periodontitis inicial. En aquests casos, es realitzarà un estudi periodontal en el qual es realitzarà un periodontograma i radiografies de la boca del pacient per veure si la infecció ha arribat, o no, a l’os i de quina manera. D’aquesta manera es podrà realitzar un bon diagnòstic que és el que acabarà determinant el tractament en concret. A continuació, l’especialista o periodontista procedirà a realitzar la fase bàsica en què es fa la profilaxi o higiene amb ensenyament d’higiene oral. Es realitza una neteja bucal per eliminar la placa bacteriana. Seguidament es fa un raspat i allisat radicular, llevant la tosca de l’arrel per sota de les genives, normalment amb una mica d’anestèsia.
El segon estadi, una mica més greu que l’anterior, es denomina periodontitis moderada. També s’han de realitzar periodontograma i radiografies, i una neteja bucal per eliminar la placa bacteriana, a més d’informació, motivació i raspat radicular, anteriorment anomenat curetage. Aquest tractament en general no produeix molèsties ni inflamació.
El tercer nivell de més gravetat és la periodontitis avançada o severa on la pèrdua d’os arriba a dos terços de l’arrel de les dents. Pot ser localitzada o generalitzada. Se segueix fent el mateix procediment que els dos tractaments anteriors combinat amb un o dos antibiòtics sistèmics. De vegades és necessària una cirurgia periodontal que inclou microempelts per recuperar l’os perdut. D’aquesta manera hi ha una millora a nivell de salut ja que no es deixa la possibilitat que es tornin a dipositar els bacteris. És un mètode mínimament invasiu en què es fa una incisió petita a la geniva de la zona a tractar i allà s’introdueixen empelts d’os o de geniva.
Finalment, el periodontista debrerá comentar-li al pacient que haurà d’acudir a la consulta per fer revisions cada 4 o 6 mesos aproximadament en funció del seu risc a tornar a patir Periodontitis. És la revaluació i manteniment per tenir un control del resultat del tractament. Se segueix l’estat de les genives per evitar que els bacteris tornin a aparèixer. També, és important esmentar que tot professional hauria de recomanar als pacients sotmesos a tractament un estricte manteniment de la seva higiene bucal, per eliminar qualsevol risc de tornar a tenir aquest tipus de malalties.
En el cas que notis sagnat i les teves genives, mobilitat en les teves dents, mala olor, mal gust de boca o miris les peces dentals més llargues no dubtis a acudir al teu clínica per tractar el teu cas com més aviat millor. Si deixes passar aquesta infecció pot sorgir dificultat al mastegar, problemes estomacals, mal, sagnat, alteracions estètiques i fins i tot la pèrdua de dents i empitjorament de la teva Salut general, en el pitjor cas.
És l’especialitat de l’Odontologia que diagnostica, prevé i tracta les malalties de les genives
La periodòncia és l’estudi d’un sistema especialitzat de teixits durs (os) i tous (geniva) que suporta les dents i manté la seva posició en el maxil·lar i la mandíbula (ossos del crani). Aquest conjunt de teixits s’anomena periodonci i està compost per l’os alveolar, el ciment radicular, lligament periodontal i geniva. Les dents es troben dins de l’os alveolar i se sostenen gràcies al lligament periodontal que s’uneix al ciment que recobreix l’arrel de la dent. Aquests teixits vius poden adaptar-se a diferents canvis a la boca que permeten mantenir la posició de les dents d’una manera estable.
La principal funció del periodonci (teixits de la geniva) és mantenir les dents en la seva posició dins de l’os però també actua com un amortidor durant la masticació prevenint un dany a les dents quan reben forces excessives. Els teixits i les dents actuen i treballen conjuntament per a protegir-se i afavorir una funció correcta durant la masticació.
L’estat bucal d’una persona pot ser un clar indicatiu de la seva salut general, en concret la condició periodontal, de les seves genives, pot mostrar-nos molt més que simplement el que passa a nivell del periodonci. Les malalties sistèmiques (diabetis, tabaquisme, VIH, …) poden tenir un efecte directe sobre les estructures que sostenen les dents. També es poden detectar algunes patologies a través de la boca abans que siguin evidents en qualsevol altra part del cos. Per aquesta raó, els periodoncistes (dentistes especialistes en genives) poden ser els primers a detectar els signes d’una malaltia general com la diabetis o alteracions sanguínies. La clínica dental o de l’periodontista pot convertir-se en un centre de detecció precoç de la diabtes.
Els periodoncistes són aquells odontòlegs que s’especialitzen en la prevenció i tractament de les malalties que afecten el periodonci. Tots els dentistes reben formació en periodòncia però un periodontista rep una formació addicional específica d’aquest camp. Els periodoncistes amb categoria d’especialista han rebut formació postgraduada o màster en periodòncia i implants dentals durant tres cursos acadèmics i dedicació exclusiva. Així doncs és comú en la pràctica diària que els casos més complicats els tractin els especialistes d’aquesta àrea de l’odontologia.
Les malalties periodontals que tracten els periodoncistes són molt comuns entre la població i són una conseqüència de la inflamació dels teixits periodontals (de la geniva). La gingivitis consisteix en la resposta inflamatòria de les genives a causa de l’acumulació de bacteris a les dents i teixits tous de la boca. La gingivitis passa almenys una vegada a la vida en tots els individus. Aquesta resposta és un mecanisme de defensa que té el cos humà per combatre els bacteris patògens però pot arribar a causar un dany en els teixits si no es tracta correctament. La inflamació pot estendre cap a l’interior de les genives i destruir el lligament periodontal i os alveolar provocant la periodontitis. Això provoca una pèrdua de suport per a les dents i fins i tot la seva pèrdua quan la malaltia està en fases més avançades.
Amb un assessorament i un tractament adequats per part dels professionals normalment és possible aturar del tot la progressió de la periodontitis. La clau està en eliminar la placa bacteriana que accelera el procés patològic i establir uns hàbits d’higiene oral excel·lents. Així doncs, el primer pas d’un tractament periodontal consisteix a conscienciar el pacient de la seva condició i donar instruccions d’higiene oral. En aquesta primera fase higiènica és molt important assegurar-se que el pacient compleix adequadament amb la seva higiene. D’altra banda, el periodontista realitzarà procediments higiènics per eliminar el càlcul i placa bacteriana de les zones que no són accessibles per al pacient. Algunes vegades es pot arribar a donar una teràpia amb antibiòtics si la infecció dels teixits persisteix i no responen a les mesures higièniques.
Després d’aquesta primera fase es comprova al cap d’unes setmanes l’estat periodontal del pacient i la seva higiene. Es comprova el progrés de la malaltia i es realitza un sondatge per comprovar la profunditat de les borses. Si persisteixen algunes bosses (espai on habiten els bacteris que tenen la capacitat per destruir geniva i os) s’ofereixen més opcions de tractament incloent cirurgia. Algunes vegades és necessari realitzar una cirurgia aixecant la geniva per poder accedir a aquelles zones on hi ha càlcul i poder netejar-lo. Això permet tenir una visió directa i assegurar-se que la zona està completament neta. En altres casos serà possible realitzar cirurgies regeneratives en què es tracta i regenera la pèrdua òssia per intentar donar una anatomia més correcta als defectes ossis creats per la periodontitis. En altres casos no serà possible regenerar aquests defectes i es realitzaran cirurgies en què es remodela l’os i si cal la geniva també.
Després d’aquesta fase quirúrgica si cal es realitzarà una fase restauradora. És en aquest moment que es poden col·locar implants, pròtesis definitives, realitzar un tractament ortodòntic o altres opcions de tractament adequades a cada situació individual. Els implants es poden col·locar quan el tractament periodontal s’hagi completat.
Finalment, l’èxit de la teràpia periodontal a llarg termini depèn de la higiene oral per part del pacient i del manteniment professional, i assessorament per part dels professionals. És important realitzar aquesta fase de manteniment de manera regular per anar comprovant l’estat dels teixits periodontals i comprovar que la inflamació està controlada. D’aquesta manera es pot comprovar el manteniment dels resultats obtinguts mitjançant el tractament periodontal, evitar la recurrència de la malaltia i detectar precoçment l’aparició de noves lesions periodontals per poder tractar-les i informar el pacient de les mesures higièniques que hauria de prendre per evitar la reaparició de la malaltia periodontal.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència. Assumirem que està d'acord amb això, però pot optar per no fer-ho si ho desitja. ConfiguracióACCEPTO
Política de privacitat
Visió general de la privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament bàsiques perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzi específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.