Tot ortodoncia

Ortodòncia invisible

Ortodòncia invisible

L’ortodòncia “invisible” o amb alineadors és un dels majors assoliments que hem aconseguit en el món de l’ortodòncia.

Permetent als pacients millorar la seva estètica i funcionalitat d’una manera còmoda i eficaç, sent la nova alternativa a l’ortodòncia tradicional amb brackets metàl·lics.

Amb aquest nou assoliment es poden tractar diferents problemes bucals com:

  • Diastemes.
  • Sobremossegades.
  • Problemes d’apinyament dental.

La salut bucal és la fi d’aquesta i de qualsevol especialització en el tema dental.

Ja que ens permet tenir una major higiene i control de la placa bacteriana.

A més, de ser una necessitat gairebé vital en el món on vivim.

“L’essencial és invisible per als ulls”.

Els avantatges de l’ortodòncia “invisible” o amb alineadors són:

  • Sens dubte, el primer avantatge de la qual gaudeixen els pacients és la millora estètica.
  • Són molt més còmodes.
  • El moviment de les dents és molt més suau i precís.
  • Els alineadors són amovibles i han de llevar-se a l’hora de menjar, perquè no rebin cap mena de mal i per a raspallar-se les dents, per tant, pot haver-hi una millor higiene.
  • En ser amovibles tambe permeten la seva neteja, afavorint de nou a una major higiene bucodental.

Quin és el procediment que segueixen els nostres pacients?

El pacient acudeix al seu dentista de confiança per a valorar el tractament. Una vegada li confirmem la seva elecció, es realitzen models de la boca i aquests s’envien per a realitzar un estudi personalitzat del tractament.

A partir dels models es planifiquen els moviments de la boca des de la posició actual fins a la qual desitgem.

Els alineadors aniran aconseguint a poc a poc l’efecte desitjat i es canviaran aproximadament cada dues setmanes.

El tractament total és variable, però sol durar entre 9 i 18 mesos.

Qui pot portar-la?

Aquest tipus d’ortodòncia es pot posar tant en pacients adults com en adolescents.

Com va canviant cada dos/tres setmanes, totes les fèrules que es van utilitzant al llarg del procés són diferents entre si. D’aquesta manera, s’aconsegueix d’una forma més eficaç els moviments dentals desitjats.

Comporta un alt procediment tecnològic, amb un programa on podrem veure totes les etapes del moviment dental i el resultat bucal final.

Si bé com havíem esmentat anteriorment, és que són totalment amovibles. És a dir, es pot llevar en qualsevol moment que es desitgi. A l’hora de menjar, a l’hora de raspallar-te les dents… Fins i tot un parell d’hores o tres per a assistir a algun acte social de rellevància.

No obstant això, el pacient ha de ser responsable amb l’ús, ja que s’ha de portar unes 22 hores posat. Per tant, si no es portat per a un acte social ,s’ha de prendre com a excepció i no com a norma.

Aquest és un dels motius pel qual és més consumit per pacients adults i no tant per adolescents, ja que requereix un major grau de responsabilitat amb les hores que s’ha d’emportar lloc.

Sens dubte l’ortodòncia amb alineadors s’ha convertit en un dels procediments més importants en la teràpia digital.

+ info

El meu fill té deglució disfuncional o atípica?

El meu fill té deglució disfuncional o atípica?

La deglució atípica és un dels hàbits orals més freqüents en els nens i persistent en alguns adults. Rares vegades es presenta sola, té una forta associació amb la succió digital prolongada i la respiració bucal, això provoca una alteració de les estructures orofacials (dents, mandíbula, paladar, genives, llavis i llengua), que impedeixen una correcta deglució. En canvi quan parlem de deglució disfuncional ens referim a un patró anormal a l’hora d’empassar saliva, líquids o aliments on es veu alterada la funció de masticació, deglució, etc.

COM DETECTAR LA DEGLUCIÓ DISFUNCIONAL?

  • La llengua descansa entre les dents o contra les dents.
  • Respirar per la boca en comptes de pel nas de manera habitual.
  • Maxil·lar superior o inferior cap endavant.
  • Maxil·lar superior o inferior retrògrada.
  • A l’hora d’empassar es necessita elevar el cap, contreure els llavis excessivament, fer ganyotes o sorolls.

QUINS TRACTAMENTS HI HA PER CORREGIR-LA?

Primer de tot cal fer un diagnòstic complet que ha d’incloure la identificació de l’hàbit bucal incorrecte i la seva possible causa. El tractament de la deglució atípica és multidisciplinari en les quals intervenen la logopèdia, l’ortodòncia i si cal la cirurgia, i cal realitzar-los en conjunt per poder aconseguir un bon resultat i que aquest sigui estable en el temps.

  • ORTODÒNCIA: S’ha pogut observar que s’aconsegueixen millors resultats, en termes de qualitat i durabilitat, quan el tractament s’inicia en dentició temporal, per tant, un diagnòstic precoç permetrà millorar significativament el pronòstic.
  • LOGOPÈDIA – TERÀPIA MIOFUNCIONAL: La teràpia miofuncional consisteix en la realització d’exercicis que permeten la reeducació dels patrons musculars amb l’objectiu de restablir l’equilibri muscular orofacial amb una correcta posició i activitat de la llengua tant en deglució com en repòs. A més a més afavoreix el sistema estomatignatic (respiració, succió, masticació, deglució, parla).

La rehabilitació miofuncional i el tractament ortodòntic han d’anar de la mà per aconseguir desfer-nos de l’hàbit de la deglució atípica o disfuncional.

  • CIRURGIA: En els casos on es diagnostiqui una alteració anatòmica que impedeixi la posició correcta la llengua, i per tant la seva funció, com un fre lingual curt o una hipertròfia amigdalar i/o adenoide es pot requerir de tractament quirúrgic addicional.

10 EXERCICIS PER FER A CASA

Realitzar els exercicis lentament, notant com treballen els músculs implicats. Si es fan de pressa o malament no són efectius.

  1. Sostenir la llengua traient-la de la boca sense fregar les dents. (3 sèries x 15 vegades)
  2. Com si llepéssim un gelat cap amunt sense fregar les dents. (3 sèries x 15 vegades)
  3. Col·locar la llengua al paladar de manera que no pugui respirar més que pel nas i, obrint i tancant la boca sense desenganxar la llengua. (3 sèries x 15 vegades)
  4. Pressió de la llengua contra el paladar fent sonar la llegua. Es important que soni més agut que greu. Si sona més greu és que estem fent el adossament amb la punta de la llengua i l’exercici no és eficaç. (3 sèries x 15 vegades)
  5. Projectar els llavis com si féssim un petó aguantat 15 segons. (3 sèries x 15 vegades)
  6. Inflar les galtes i succionar-les. (3 sèries x 15 vegades)
  7. Mastegar el menjar davant d’un mirall fent moviments de rotacions. (2 sèries x 7 vegades)
  8. Dibuixar una “O” amb la boca. (2 sèries x 7 vegades)
  9. Posar la boca som si es volgués fer un badall i forçar un badall. (3 sèries x 15 vegades)
  10. Succió de xeringa. La xeringa ha d’estar introduïda uns 2-3 cm a la boca. (3 sèries x 15 vegades)

CONCLUSIONS

La deglució atípica o disfuncional es caracteritza per la persistència de el patró de deglució infantil més enllà dels 6 anys d’edat considerant-se un hàbit bucal incorrecte i hi ha algunes claus que ens poden ajudar a prevenir aquest hàbit:

  • Oferir lactància materna exclusiva (sempre que sigui possible) s’ha demostrat que la LME és benèfica per al desenvolupament muscular i maxil·lar.
  • Deixar les farinetes com més aviat millor i oferir aliments amb consistència cada vegada més sòlida per ajudar a enfortir els maxil·lars. (als 6 mesos començar amb semi-solids)
  • Evitar l’ús prolongat del xumet, biberó, gots entrenadors. (Maxim fins els 2 anys)
  • Evitar que el nen/a succioni el seu dit o objectes (teles, peluixos, etc.).
  • Realitzar revisions dentals a partir del primer any, cada any.
  • Si hi ha un factor de risc és important acudir a un especialista el més aviat possible.
+ info

La importància de raspallar-se bé les dents amb brackets

La importància de raspallar-se bé les dents amb brackets

Saber com raspallar-se les dents amb brackets és imprescindible per als qui porten aquest tipus d’aparells. En primer lloc, perquè la higiene bucal resulta més complicada per la presència dels brackets, així com altres aparells d’ortodòncia fixa.

En segon lloc perquè els aparells dentals afavoreixen l’acumulació de placa bacteriana i que puguin quedar més restes d’aliments a la boca després dels àpats.

I finalment, les aftes bucals, nafres o ferides que poden aparèixer durant el tractament d’ortodòncia també solen limitar o entorpir la higiene bucal.

Per tot això, el més important és adoptar certs hàbits i comptar amb productes específics per al raspallat de les dents amb brackets:

  • Prestar una atenció minuciosa al raspallat de les dents. S’han d’assegurar de netejar tota la superfície dental, insistint en les zones de més difícil accés.
  • Triar un raspall de dents especial per brackets. Precisament perquè la neteja dental resulta més difícil amb aparells, és preferible utilitzar un raspall de dents per ortodòncia que estigui dissenyat per a aquest fi.
  • Utilitzar una pasta de dents per ortodòncia. Una bona pasta de dents per brackets hauria d’incloure principis actius que inhibeixin la formació de placa bacteriana i ajudin a prevenir la gingivitis. A més a més solen portar ingredients calmants i protectors enfront de aftes bucals, frecs i ferides.
  • Insistir en la neteja interdental. Després de la raspallada, és important dedicar uns minuts a la higiene entre les dents. Per a això, es recomana usar raspalls interproximals o irrigadors.
  • Concloure amb un col·lutori per ortodòncia. Esbandir la boca després de la raspallada i la neteja interdental és la millor manera de completar la higiene bucal. A més ajuda a inhibir la placa dental, reforçar l’esmalt i arribar a tots els espais de la cavitat bucal.

A més de totes aquestes recomanacions volem incidir en l’elecció del raspall elèctric per dur a terme una millor higiene bucodental. Sobre aquests raspalls, de fet, una de les seves principals indicacions d’ús és en la higiene de persones que porten ortodòncia. Hi ha estudis que demostren una disminució de la inflamació gingival i de la placa bacteriana després de l’ús de raspalls amb tecnologia sònica.

+ info
×

Powered by WhatsApp Chat

×