El nostre blog

Unitat d’atenció a les addiccions: preguntes freqüents

Què és l’addicció?

L’addicció es defineix com una malaltia crònica i recurrent que es caracteritza per la recerca i el consum compulsiu de drogues, malgrat les seves conseqüències negatives.

Una particularitat molt important del trastorn per consum de substàncies és el canvi subjacent en els circuits cerebrals (neuroadaptació).

Els efectes comportamentals d’aquests canvis cerebrals es mostren en les recaigudes repetides i el desig intens de consum quan la persona s’exposa a estímuls relacionats amb la droga.

L’addicció pot tenir repercussions a nivell orgànic, psicològic, familiar i social.

Les aproximacions terapèutiques a llarg termini són beneficioses pels efectes persistents de les drogues.

Característiques de l’addicció

1. Impulsivitat

A. La persona consumeix grans quantitats de substància o ho fa durant un temps més prolongat del previst.
B. La persona inverteix gran part del seu temps en aconseguir la substància, consumint-la o recuperant-se dels seus efectes.
C. És possible (en casos més greus) que les activitats diàries de la persona girin al voltant de la substància, manifestant un desig intens de consum que s’evidencia per una ànsia i urgència en qualsevol moment.

2. Deteriorament Social

A. El consum recurrent de substàncies pot comportar l´incompliment dels deures fonamentals en els àmbits acadèmic, laboral o domèstic.
B. La persona podria seguir consumint malgrat tenir problemes recurrents o persistents en l’esfera social o interpersonal, causats i/o exacerbats pels efectes del consum.
C. La persona pot descuidar o abandonar les activitats familiars i les aficions a causa del
consum.

3. Consum de risc

A. Pot produir-se un consum recurrent de la substància inclús en aquelles situacions en les que aquesta provoca un risc físic.
B. La persona consumeix de forma continuada malgrat saber que pateix un problema físic o psicològic, recurrent o persistent, que probablement es pot originar o exacerbar per aquest consum.
C. S’evidencia el fracàs en evitar el consum malgrat les complicacions que provoca.

4. Tolerància i abstinència

A. La tolerància es defineix com l’augment significatiu de les dosis de la substància per aconseguir els efectes desitjats, o com una reducció notable de l’efecte quan es consumeix la dosis habitual.
B. L’abstinència és una síndrome que succeeix quan disminueixen les concentracions de la substància a la sang o als teixits, en una persona que ha estat gran consumidora de manera perllongada. És probable que la persona consumeixi la substància per alleugerir els símptomes que produeix l’abstinència.

Els símptomes difereixen significativament segons la substància. Son més marcats i freqüents en l’abstinència de l’alcohol, opiacis, sedants, hipnòtics i ansiolítics. Les senyals i símptomes dels estimulants com ara amfetamines i cocaïna, tabac i cànnabis, són freqüents però no tant marcats.

L’ús continuat de les drogues és un comportament voluntari?

En general, la decisió inicial de consumir drogues és voluntària. No obstant, en el consum continuat la capacitat de la persona per exercir l’autocontrol es pot veure seriosament afectada. Aquest deteriorament en l’autocontrol és el senyal distintiu de l’addicció.

Estudis de les imatges cerebrals de persones amb addiccions mostren canvis físics en àrees del cervell que són essencials per al judici, la presa de decisions, l’aprenentatge i la memòria, i el control del comportament. Els científics creuen que aquests canvis alteren la forma con funciona el cervell i poden ajudar a explicar comportaments compulsius i destructius de l´addicció.

No existeix un sol factor que determini si una persona es convertirà en addicta a les drogues.

No es tria ser addicte.

Per què algunes persones es fan addictes i altres no?

Com qualsevol altra malaltia, la vulnerabilitat a l’addicció varia amb la persona i no existeix un sol factor que determini que una persona serà addicta. En general, quants més factors de risc tingui una persona, més probabilitat que el consum de drogues es converteixi en abús i addicció.

Per altra banda, els factors de protecció redueixen el risc de la persona de desenvolupar l’addicció. Els factors de risc i els factors de protecció poden ser ambientals i/o biològics (estadi de desenvolupament: adolescència, condicions mèdiques, entorn socio-familiar, gènere, etc).

Els adolescents i les persones amb trastorns mentals, tenen major risc d’abús i addicció a les drogues que la població en general.

Quin son els factors de protecció en menors i adolescents?

– Bon autocontrol.
– Supervisió i suport dels pares.
– Relacions interpersonals positives.
– Competència acadèmica.
– Polítiques escolars amb adequació del currículum en la formació en drogues.
– Forts vincles amb la comunitat.
– Altres.

Quins son els factors de risc en adolescents?

– Comportament disruptiu en la infància.
– Falta ó inadequada supervisió i suport dels pares.
– Habilitats socials deficients.
– Experimentació en drogues.
– Disponibilitat de drogues.
– Influència del grup d’iguals.
– Pobresa de vincles amb la comunitat.

La família hauria de ser la major garantia per un desenvolupament saludable i per mitigar el risc d’abús de drogues.

Altres factors que augmenten el risc d’addicció: edat i vies d’administració

Consum en edats primerenques.

Encara que consumir drogues a qualsevol edat pot desencadenar una addicció, les investigacions mostren que com menor és l’edat d´inici del consum, més probabilitat hi ha de desenvolupar problemes greus. Això pot reflectir l’efecte nociu que tenen les drogues en el cervell en creixement.

També pot ser el resultat de la combinació amb factors de vulnerabilitat social i biològica, que inclou les relacions familiars inestables, susceptibilitat genètica o malalties mentals.

Vies d’administració.

Tant la fumada com la injectada augmenten el potencial addictiu de les drogues. Això s’explica perquè a través d’aquestes vies les drogues passen al cervell en qüestió de segons, produint una intensa ràfega de plaer. No obstant, aquesta eufòria pot desaparèixer en pocs minuts, portant l’addicte a nivells més baixos i normals. Aquest contrast impulsa algunes persones al consum reiterat de drogues en un intent de recuperar el fugaç estat de plaer.

Per què les persones consumeixen drogues?

En general, les persones inicien el consum de drogues per diverses raons:

La curiositat i el “perquè altres ho fan”.

En aquest aspecte, els adolescents són particularment vulnerables, degut a la forta influència de la pressió dels seus iguals. Els adolescents són més propensos que els adults a participar en comportaments de risc o temeraris per impressionar els seus amics i expressar la seva independència de les normes dels pares i de la societat. Juga un paper important la curiositat, l’exploració i l’experimentació de nous mons.

Per calmar símptomes

Com ansietat, fòbies socials, trastorns relacionats amb l’estrès i depressió en un intent de disminuir l’angoixa. L’estrès pot jugar un paper important a l’inici del consum o en la recaiguda en pacients que s’estan recuperant de l´addicció.

Per aconseguir millor eficiència.

Algunes persones senten pressió per augmentar o millorar químicament les seves facultats cognitives, o el seu rendiment laboral o esportiu, la qual cosa pot jugar un paper en l’experimentació inicial i l’abús continuat de substàncies com estimulants o esteroides anabòlics/androgènics.

Per sentir-se bé.

La majoria de drogues de les quals s’abusa produeixen intenses sensacions de plaer, raó per la qual es continua consumint per repetir l’experiència plaent. A la sensació inicial d’eufòria en segueixen efectes, segons el tipus de droga. Per exemple, amb estimulants com la cocaïna, la sensació d’eufòria és seguida de sentiments de poder, confiança en un mateix i major energia. Per contrast, l’eufòria causada pels opiacis com ara l’heroïna és seguida per sensacions de relaxació i satisfacció.

Si consumir drogues fa que la persona es senti millor, quin és el problema?

Quan es consumeix per primera vegada una droga la persona pot percebre allò que sembla ser efectes positius i també tendeix a creure que el consum es pot controlar. No obstant, aquestes substàncies són de gran poder addictiu, desenvolupant-se l´adicció en aquelles persones amb vulnerabilitat. Amb el temps, si el consum persisteix, altres activitats plaents es tornen menys agradables, les drogues esdevenen necessàries perquè el consumidor es senti “normal”. Després, és possible que s’iniciï la recerca i el consum compulsiu de les substàncies, malgrat les conseqüències negatives en la persona, en la seva economia, en la familia, treball, amics. Alguns poden començar a sentir la necessitat de prendre dosis més altes i freqüents (tolerància), inclús en les primeres etapes del consum. Aquests son els signes reveladors de l’addicció.

L’abús de drogues causa trastorns mentals o l’inrevés?

L’abús de drogues i la malaltia mental a vegades coexisteixen. En alguns casos, l’ansietat, la depressió o l’esquizofrènia poden precedir a l´addicció; en altres, l’abús de substàncies pot desencadenar o exacerbar els trastorns mentals, particularment en persones que presenten vulnerabilitats específiques.

Produeixen totes les drogues el mateix síndrome d’abstinència?

Els símptomes produïts per les diferents substàncies durant la síndrome d’abstinència (“mono”) no són els mateixos, encara que es pot dir que existeixen certs trastorns que es donen en major o menor mesura en tot tipus de droga: ansietat, irritabilitat, alteracions de la son, i sobretot un desig intens de consumir la droga (símptoma psicològic).

La intensitat dels símptomes és variable depenent de la quantitat de la droga que es consumeix, la freqüència dels consums, la via d’administració, la puresa de la substància, l’entorn, etc.

S’ha de destacar que encara que la síndrome d´abstinència està molt “mitificada” entre els addictes a substàncies (pensen que és molt difícil de superar), de fet no comporta perill per a la persona, excepte en l’alcohol i les benzodiazepines-barbitúrics, on és imprescindible l´ajuda farmacològica per superar-ho.

Com actuar si crec que el meu fill es droga?

Algunes conductes que ajuden a mantenir la comunicació amb el fill i enfocar adequadament el problema:

– No deixar-se portar pels pànics.
– Afrontar la situació sense deixar-la passar per alt ni banalitzar-la.
– Actuar amb serenitat i no dramatitzar.
– Acudir a un professional que ofereixi orientació i assessorament per afrontar la situació de la manera més adequada possible.
– Dialogar.
– Escoltar.
– Ser ferms i clars definint la posició.
– Tractar de comprendre en quina situació ens trobem realment i quin és el seu abast.
– No escorcollar-lo, o estar tot el dia detectant senyals del consum. Respectar el seu dret a la intimitat.
– Informar-se i acudir a un especialista i comptar amb la seva voluntarietat.

Argot relacionat amb les drogues

El vocabulari propi d’alguns consumidors per referir-se tant a les substàncies que consumeixen com a la manera de consumir-les, o adquirir-les, pot incloure:

Al·lucinògens: tripis, volcans, micropunts, àcids, secants, LSD.
Amfetamines: amfetes, speed, bennies.
Barbitúrics: barbs, caramels, goodballs, peanuts.
Benzodiazepines: downs, tranks, roches (Rohipnol). Els fàrmacs en general es denominen “Pirules”.
Cànnabis: haxis, marihuana, maria, xocolata …
Cocaïna: neu, pasta, crack, basuko, base, perica/o, kisa.
Heroïna: horse, cavall, brown sugar, jaco, potro, reina.
Anar a comprar droga seria: “anar a pillar”.
La forma d’adquirir-la és a través de “papeles”, “papelines”.
Els “camells” o “dealers” són els venedors de droga.

­­– ­Manual Didáctico para Educadores. Edit. Generalitat Valenciana. Bancaixa. 1993

RISC: adolescència i drogues

El cervell continua desenvolupant-se fins l’edat adulta i pateix canvis dràstics en l’adolescència. Hi ha una part del cervell (escorça prefrontal) que permet avaluar situacions, prendre decisions encertades i mantenir les nostres emocions i desitjos sota control. En l’adolescent aquesta part crítica del cervell s’està encara desenvolupant, per la qual cosa, combinat amb factors personals, familiars i socials, s’exposa a un major risc de prendre males decisions (com ara provar drogues o seguir consumint-les) comprometent el seu desenvolupament personal, acadèmic, laboral…

Com saber si sóc dependent d’una substància?

Si malgrat els efectes negatius/perjudicis, tinc la necessitat de seguir consumint. Si apareix el símptoma de tolerància, si apareixen senyals o símptomes d’abstinència, que desapareixen amb el consum de la substància.

Si sóc dependent d’una substància, què puc fer?

– Acceptar-ho.
– Informar-se.
– Compartir amb persones properes i de confiança (no dependents).
– Cercar ajuda professional.

Es pot curar una addicció?

Hi ha tractaments mèdics, psicoterapèutics, i de rehabilitació que poden arribar a ser altament efectius però no únicament depèn del tractament sinó de la motivació i esforç de la persona afectada. Si a una persona no li preocupa la seva situació, ni n’està angoixada, és molt difícil que tingui interès en curar-se.

Què fer amb una persona que abusa de les drogues?

Dialogar sense perjudicis de la seva conducta i visualitzar si la persona té algún desig de canvi, i motivar-la a viure millor. “Canviar, és possible!”

Altres informacions sobre drogues:
http:/drogues.gencat.cat/ca/ciutadania/

×